SiNOPSi
Un DJ que punxa Bach a les 4 de la matinada.
Un conill amb fòbia a Spiderman.
Unes ratlles de coca.
Un gran slalom a ritme del David Bowie.
Segueixo somniant amb una baixada infinita, el vent a la cara, la velocitat, el silenci, la neu neta, brillant, el sol…
És com si m’estigués esborrant.
Crònica d’una frustració.
Malgrat que els protagonistes es dediquen a una professió considerada artística, la temàtica de l’espectacle no queda inscrita en aquest àmbit sinó que es fa extensible a una bona part de la generació que s’entesta a no envellir i a qui l’aterren les responsabilitats. Una generació marcada pel concepte d’èxit i fracàs. Davant de la solitud i la incomunicació a la qual cada dia els empeny l’engranatge social establert, els tres protagonistes proven de comprendre la complexitat de les relacions i defensen les seves amistats imperfectes. Els veiem evadir-se de la realitat a través de drogues excitants i també psicotròpiques, perseguir la felicitat gairebé com adictes, no volen que la nit, la joventut, s’acabin.
