• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • inFAUST
  • /
  • Ens plou l’ànima
CRÍTIQUES #NOVAVEU

inFAUST

per Anna Molinet
imagen
Anna Molinet
PER: Anna Molinet
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Ens plou l’ànima

Publicat el: 19 de febrer de 2020

CRÍTiCA: inFAUST

InFaust
Teatre Akadèmia, 20 d’octubre de 2018

© Projecte Ingenu
© Projecte Ingenu

La companyia Projecte Ingenu ens presenta aquesta temporada al Teatre Akadèmia inFAUST, una adaptació de l’obra de Goethe.

La història ens parla d’un tema molt actual: la set insaciable. Aquesta necessitat de voler més, de voler-ho tot, sense importar-nos les conseqüències. També ens parla del desdoblament que vivim al món virtual, on tenim la sensació que podem ser diferents, una versió  millorada de nosaltres mateixos, un racó on ser lliures i actuar sense límits, aprofitant que en aquest espai virtual sembla desdibuixar-se la moral.

La història ha estat adaptada per Anna Maria Ricart de manera molt encertada, canviant diverses parts per fer-les més contemporànies i feministes. Evidenciar la violació, donar veu a la víctima, o afegir petites picades d’ullet per demostrar com sovint a la història s’ha culpabilitzat injustament a la dona són exemples del text que cal aplaudir molt fort. D’altra banda, Marc Chornet ha sabut enfocar molt bé aquesta dramatúrgia, per presentar-nos una obra diferent, amb moltes capes que generen alhora moltes preguntes. Es nota que creuen en el slow theater i, en paraules del propi Chornet, en “centrar-se en la creació artística, el joc i l’experimentació més que en el resultat final”.

Es tracta d’una peça d’autèntica poesia visual, que juga amb els nostres sentits des del principi fins al final. Una obra treballada amb cura i detall on cada moviment està pensat, quadrat en una coreografia subtil. D’altra banda, l’escenografia (Laura Clos) i la il·luminació (Laura Clos i David Bofarull), així com el so, tenen una presència constant, formant part de la història i fent-nos endinsar també a nosaltres en aquesta.

En quan a la música, Neus Pàmies ens torna bojos amb la versió de la Margarida. Al llarg de l’obra la cançó pren un sentit diferent, generant-nos tendresa, fent-nos riure o provocant-nos esgarrifança segons l’escena i el color que les diferents veus prenen.

De nou Projecte Ingenu juga, experimenta i encerta amb una obra diferent que ens fa gaudir, patir i reflexionar a parts iguals.

Anna Molinet
@Annafase_

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / inFAUST

TÍTOL CRÍTiCA: L’aigua digital glaça les venes

PER: Judit Martinez Gili
Judit Martinez 13 96x96
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Faust és (entre) nosaltres

PER: Júlia Boixader
imagen placeholder
LLEGiR MÉS
novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat