• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • #lifespoiler
  • /
  • El futur, que sigui nostre
CRÍTIQUES #NOVAVEU

#lifespoiler

per David Jou Bueno
Versus
David Jou Bueno
PER: David Jou Bueno
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

El futur, que sigui nostre

Publicat el: 19 de febrer de 2020

CRÍTiCA: #lifespoiler

Lifespoiler
Sala Flyhard, 17 de desembre de 2018

Foto de Roser Blanch

Un dia qualsevol obres el mur del Facebook i hi trobes les publicacions de la que serà la teva vida, el teu futur. Marc Angelet i Alejo Levis —compartint text i direcció— han convertit aquesta revelació d’un oracle o visió determinista en una història propera i actual: Lifespoiler.

Els protagonistes que encarnen Vicky Luengo, Bruna Cusí i Sergio Matamala prenen diferents posicions. Són tres personatges vius, reals; tres interpretacions excel·lents que oscil·len de la tragèdia a l’humor mantenint la versemblança. És un luxe sentir-los tan a prop, en una sala petita com la Flyhard.

L’escenografia és espectacular, acompanyada d’una il·luminació i un so que aconsegueixen lligar una trama que, tot i la complexitat formal, transmeten d’una manera clara i fluida.

Per què viure, si ets esclau d’un destí? M’han vingut al cap alguns exemples més o menys reals, més o menys actuals:

Exemple 1) Hipoteca, gos, cotxe, fills. Les quatre passes clàssiques de la classe mitjana. Vam creure’ns aquest lifespoiler —del qual també renegàvem— fins que va esclatar la crisi. Ahà! Espoliats d’un projecte de vida, lliures en la precarietat, som captius de la incertesa.

Exemple 2) Sin violencia se puede hablar de todo. Crèiem que el règim polític en què vivíem l’havíem triat; ens agrada creure’ns responsables del nostre destí. Però hem vist que no, i la monarquia sembla un lifespoiler que ens farà treure Borbons per les orelles. Algú que s’estimi la llibertat maldarà per una disrupció que pugui sentir-se pròpia i lliure.

Exemple 3) Festeig, matrimoni, fills, néts. Pot ser que la por al compromís vagi més enllà d’una falta d’implicació egoista. Conèixer les fases vitals, i preveure’n l’evolució pot fer que una relació sigui exasperant com un lifespoiler. Però, i l’acumulació d’experiències, que no acaba sent, també, previsible?

Són tres exemples que em venen al cap després de veure l’obra, de tornada a casa. Aquesta història disfressada de futurisme que ens presenten Angelet i Levis, els autors, realment envolta un dilema vital latent: Què n’esperem, de la vida?

David Jou
@DavidDovlatov

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / #lifespoiler

TÍTOL CRÍTiCA: Un spoiler que fa mal

PER: Maria Pujol
Maria Pujol
LLEGiR MÉS
novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat