#lifespoiler

Lifespoiler Sala Flyhard, 17 de desembre de 2018 [caption id="attachment_3773" align="aligncenter" width="664"] Foto de Roser Blanch[/caption] Un dia qualsevol obres el mur del Facebook i hi trobes les publicacions de la que serà la teva vida, el teu futur. Marc Angelet i Alejo Levis —compartint text i direcció— han convertit aquesta revelació d’un oracle o visió determinista en una història propera i actual: Lifespoiler. Els protagonistes que encarnen Vicky Luengo, Bruna Cusí i Sergio Matamala prenen diferents posicions. Són tres personatges vius, reals; tres interpretacions excel·lents que oscil·len de la tragèdia a l’humor mantenint la versemblança. És un luxe sentir-los tan a prop, en una sala petita com la Flyhard. L’escenografia és espectacular, acompanyada d’una il·luminació i un so que aconsegueixen lligar una trama que, tot i la complexitat formal, transmeten d’una manera clara i fluida. Per què viure, si ets esclau d’un destí? M’han vingut al cap alguns exemples més o menys reals, més o menys actuals: Exemple 1) Hipoteca, gos, cotxe, fills. Les quatre passes clàssiques de la classe mitjana. Vam creure’ns aquest lifespoiler —del qual també renegàvem— fins que va esclatar la crisi. Ahà! Espoliats d’un projecte de vida, lliures en la precarietat, som captius de la incertesa. Exemple 2) Sin violencia se puede hablar de todo. Crèiem que el règim polític en què vivíem l’havíem triat; ens agrada creure’ns responsables del nostre destí. Però hem vist que no, i la monarquia sembla un lifespoiler que ens farà treure Borbons per les orelles. Algú que s’estimi la llibertat maldarà per una disrupció que pugui sentir-se pròpia i lliure. Exemple 3) Festeig, matrimoni, fills, néts. Pot ser que la por al compromís vagi més enllà d’una falta d’implicació egoista. Conèixer les fases vitals, i preveure’n l’evolució pot fer que una relació sigui exasperant com un lifespoiler. Però, i l’acumulació d’experiències, que no acaba sent, també, previsible? Són tres exemples que em venen al cap després de veure l’obra, de tornada a casa. Aquesta història disfressada de futurisme que ens presenten Angelet i Levis, els autors, realment envolta un dilema vital latent: Què n’esperem, de la vida? David Jou @DavidDovlatov

Lifespoiler Sala Flyhard, 21 de gener de 2019 Lifespoiler ha tornat i hi ha ganes de tornar a parlar-ne. Difícilment se surt de la Sala Flyhard qualsevol dels vespres de funció sense tenir el cos remogut... i no m’estranya: l’obra compleix amb les expectatives que un es pot fer abans de veure-la, enfundades pel gran èxit que va tenir ja la primera vegada que es va estrenar. Marc Angelet i Alejo Levis son els creadors d’aquesta historia que ens tanca a la diminuta Sala Flyhard amb Cintia Ballbé, Alba Ribas i Sergio Matamala. A part d’ells, a l’escenari només hi ha la meitat d’un cotxe i una il·luminació i uns efectes especials dignes de la més exquisida pel·lícula de ciència ficció. S’apaguen els llums i comença la historia, que és difícil d’explicar sense revelar-ne gaires detalls. Ens situem en una societat paral·lela on tots els qui hi viuen estan condicionats pel seu destí que s’ha tornat una realitat a la qual es pot accedir. D’un dia per un altre, tothom pot veure publicat al seu mur de Facebook la historia sencera de la seva vida, sense marge per la intriga i pels imprevistos. Tothom qui vol, pot llegir-la i veure les fotos dels seus dies futurs, amb totes les conseqüències i conflictes que això pot comportar. Les grans interpretacions de tots els actors obren també un conflicte en els assistents, que veuen als personatges viure i enfrontar-se a diferents situacions molt complexes. L’espectador empatitza amb els protagonistes, pot arribar a sentir la mateixa angoixa que senten ells i acaba per qüestionar-se constantment com actuaria en cadascun dels escenaris presentats. I és que, què faríeu vosaltres si de sobte la vostra vida ja estigués tota escrita, i poguéssiu conèixer tots i cadascun dels següents passos a donar? Les vostres ambicions es veurien alterades? Les ganes de viure seguirien sent les mateixes? On quedaria la bellesa de la incertesa del dia a dia? I l’amor? Us enamoraríeu coneixent ja la historia sencera de la vostra relació? En definitiva, Lifespoiler és una obra amb una capacitat de transmetre brutal, que ningú s’hauria de perdre. Si encara no l’heu vista, correu, que aviat acaben! Maria Pujol @MariettaPuco