Art

Teatre Goya, 2 de març de 2017

El passat 19 d’octubre es va estrenar “Art” al Teatre Goya, una comèdia de la dramaturga Yasmina Reza, dirigida per Miquel Gorriz i protagonitzada per tres grans del teatre; Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva.

L’obra es basa en una idea molt senzilla: En Sergi (Villanueva), aficionat a l’art contemporani, decideix comprar un quadre blanc per 200.000 euros. Aquesta adquisició aconsegueix al llarg de l’obra que tres amics de tota la vida vulguin acabar amb les seves respectives amistats.

L’obra aconsegueix un punt de surrealisme a través de l’exageració i caricaturització dels personatges que provoca el riure del públic, però sense ser excessiu, de manera que ajuda a l’espectador a entendre els tres punts de vista i creure que ha viscut la situació de cada un.

Ja que més enllà de la comèdia, l’obra pretén fer-nos reflexionar sobre el concepte complex de l’art. Per una banda tenim el Sergi, que defensa la seva compra i creu justificat l’alt preu pagat; ell representa la gent aficionada a l’art i a la cultura en general, que s’aprofita del privilegi de saber-ne sobre el tema, per creure’s superior i donar lliçons a la resta. Per altra banda, tenim en Marc (Orella), que considera el quadre una merda; ell en canvi, representa la part de la població que no s’interessa ni entén d’art però que es creu amb el dret d’opinar sobre què és o què no és art. Per tant, ens trobem amb dos personatges, en que cap d’ells té raó perquè els dos consideren que la seva opinió és l’única vàlida. Finalment, com a àrbitre trobem el pobre Yvan (Arquillué), que no està tenint una setmana fàcil i que intenta donar la raó als dos (cosa impossible) per aturar l’eterna discussió.

Es tracta d’una obra molt ben perfilada, que combina la comèdia amb una capa de profunditat reflexiva sobre l’art. Tot i així, la reflexió potser no és prou clara durant l’obra i hauria de tenir més pes. Part del públic probablement es quedi en la primera capa (la còmica) i no indagui en la reflexió; posicionant-se amb en Marc i considerant que és una compra absurda. L’elecció d’un quadre completament blanc és per deixar clar que és una metàfora, que representa un concepte, però pot ser que no sigui evident i alguna gent realment pensi que l’obra va sobre valorar si un quadre blanc té valor. Segurament hagués sigut més adient un final en el qual els personatges reflexionessin sobre el tema, més que un final còmic com el que ens trobem.