Art
Teatre Municipal de Girona, 30 octubre de 2017
Aquesta és la gran comèdia de l’actriu i escriptora Yasmina Reza internacionalment coneguda, gràcies a Art, i guardonada amb nombrosos premis. El text francès ha estat traduït a diferents idiomes d’arreu del món: des del 1994 l’obra s’ha anat interpretant una vegada rere una altra i per això és altament coneguda.
El text ha estat traduït al català per Jordi Galceran. Ignoro si la traducció arriba a l’altura del que diuen les crítiques sobre l’obra original, perquè no l’he llegit ni vist, però és un plaer gaudir de la seva fluïdesa, com encaixen les paraules en cada frase, la ironia, l’ambient que crea el text i el ritme. Jugat del dret i del revés segur que és un text que funciona perquè està viu.
L’obra, dirigida per Miquel Gorriz, pren un dinamisme natural i casual, sense arriscar massa per què el text no ho necessita. Planteja les repercussions que pateixen tres amics, interpretats per Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva, després que un d’ells comprés, per una quantitat desmesurada de diners, un quadre abstracte “Blanc sobre blanc”. El diàleg debat valors tan universals com l’amistat, la hipocresia, el compromís, la tolerància i la sensibilitat, que estaran en joc durant tota la història.
El joc de la diferència de caràcters dels personatges és divertit, la seva interpretació i el ritme de la comèdia ens van fer gaudir una bona estona. Tot i això em sembla que estaven estripats a diferents nivells. També em faltava energia al teatre, el magnetisme i l’emoció que et fa moure els budells per una estona. Potser hauria estat diferent si hagués vist l’espectacle en una sala petita, ja que em trobava a l’amfiteatre del Teatre Municipal de Girona.
L’escenografia es compon per un mobiliari de menjador contemporani, emmarcada per tres rectangles, que en alguns moments els actors mouen per canviar l’escenari. L’attrezzo estrella és el famós quadre blanc, el qual hi ha qui hi veu un univers. La il·luminació és tan senzilla com l’escenografia. En certs moments que els personatges parlen cap al públic en mode d’apart, és quan més canvia. Si ho haguessin complicat més, el més segur és que quedaria fora de lloc.
Si us agrada el teatre de text de qualitat i la comèdia, és una bona opció per anar al teatre en família un vespre de cap de setmana.
Maria Cambil
@SraKetchup
