Nova producció: El cinquè hivern

La
companyia Mal Pelo presenta aquests dies al Mercat de les Flors la
seva darrera producció: El cinquè hivern. Una
circumstància ben allunyada de les temperatures benèvoles
d’aquests dies. Hi ha una pel·lícula escrita i dirigida per Kenneth
Branagh el 1985 que aquí es va presentar amb el títol
espanyol “En lo más crudo del crudo inverno”
(In
the Bleak Midwinter també coneguda per
A
Midwinter’s Tale).
La recordeu? Un actor volia representar Hamlet
en una petita població anglesa i ha d’acostumar-se als estrafolaris
costums dels vilatans i les sempre difícils relacions entre els
propis companys de professió. Hi ha
més d’una coincidència entre aquell film i la proposta de dansa que
podreu veure. Per començar, efectivament, l’estranyesa de ballar en
un entorn inhòspit, representat en la composició de Mal Pelo per un
escenari nu amb un linòleum blanc que tot ho embolcalla. Enmig,
apareguts del no res, disposats a trencar la pau i la calma d’aquella
fredor, Maria
Muñoz y Pep Ramis que
dialoguen en tensió, com si de dos desconeguts es tractés, malgrat
els cinc hiverns d’espera.

És
fructífera sempre la descontextualització: aquell actor somiant els
grans escenaris, però superat per l’atur de la professió, només
pot optar per representar la seva obra favorita de Shakespeare
amb voluntariosos però desastrosos intèrprets, en una sala de
segona categoria. En els assajos amb la companyia es desfermaran les
situacions més curioses i divertides. Tot plegat, però, és una
excusa per parlar de la immortalitat de les grans obres de teatre i
com aquestes parlen molt sovint de coses ben properes, reconegudes i
a l’abast de tots.

Aquesta
és precisament la particular relació entre els dos ballarins
perduts en l’espera: la universalitat de l’encontre. Dos que es
busquen encara, malgrat haver passat junts tant de temps. Dos que es
coneixen en la intimitat, les reaccions, el malestar, l’esperança i
les decepcions, en la quotidianitat del cada dia. En una vida que té
una durada de tres cavalls, en paraules d’Erri de
Luca, ànima dramatúrgica de la peça i habitual
col·laborador de la companyia. Els dos personatges que veureu ballar
a El cinquè hivern ho fan perquè saben com és el quotidià
de les moltes sales d’assajos i estrenes on han passejat amb el seu
art. I les mil maneres com cal dialogar: des de la proximitat a allò
més essencial.

Per
fer-ho possible es vesteixen d’un entremat de complicitats
artístiques singulars: autèntic moll de l’ós en les produccions de
L’Animal a L’Esquena, el centre de creació de Mal Pelo. A destacar
en aquesta ocasió l’artefacte lluminós i de so, amb una petita
intervenció del Niño de Elche i que després fructificarà en una
altra de les peces que es podrà veure aquests dies al Mercat de les
Flors: Siete lunas.
Tot plegat des d’una dansa plena de nostàlgia pel gest.

Parlar
de Maria
Muñoz i Pep Ramis és fer-ho afirmant que són els inventors de la
dansa contemporània a Catalunya. O si més no, artistes gràcies als
quals la creació catalana ha assolit altes quotes de projecció
internacional, sempre en connexió amb la millor i més actual
tradició dels països amb major compromís que no pas el nostre. El
secret: la contaminació, l’impuls constant, el contacte amb tots
aquells que en la diferència saben trobar nexes d’unió. Els avala
una
sòlida formació en dansa clàssica i contemporània, que es
completa amb la recerca sobre improvisació. Amb la intel·ligència
sumatòria que els ha dut a col·laborar en diferents projectes i
disciplines.

La
grandesa d’aquell film, com d’aquesta producció de Mal Pelo, es
resumeix d’una banda per la constància que hi ha coses que de debò
importen, traduït aquí en una relació entre dos que malgrat el cru
hivern i l’espera saben encara com dialogar entre ells i què els
importa de debò. De l’altra, el llenguatge híbrid i contrastat
entre un actor professional i els amateurs en aquell film; entre
disciplines diverses i a priori allunyades en el treball d’aquesta
companyia de dansa contemporània: terreny sempre fèrtil per a la
seva creació artística.

————–

Aquesta
és la segona RecomanACCIÓ de la quinzena de la Companyia Mal Pelo al Mercat de les Flors. En la primera, la periodista Sara Esteller
va entrevistar Pep Ramis: podeu llegir-la aquí.

Podeu llegir les crítiques de l’espectacle aquí.

Fotos: © Jordi Bover