El que ja coneixem de Fira Tàrrega

De l’11 al 14 de setembre, els carrers i les sales de Tàrrega s’ompliran amb 54 espectacles, un 35% d’estrenes i presència d’artistes de fins a sis procedències internacionals. Més enllà de les novetats per estrenar, destaquem alguns dels espectacles que ja compten amb l’aval (o la crítica) dels professionals de Recomana.

1. Valentia inaugural

La programació d’enguany començarà amb una peça de gran format que ja ha fet parlar molt. Marc Salicrú i Teatres de Campanya presentaran la tercera entrega del projecte INTERFERÈNCIA després del seu pas per la Mercè i el festival Grec. L’experiència, guanyadora del Premi de la Crítica d’Arts de Carrer 2024 i que s’adapta a cada espai on es realitza, “ha vingut a revoltar el marc acovardit i burocràtic dels espectacles de carrer” (Manuel Pérez i Muñoz), amb centenars de participants i “una espectacularitat crítica i comunitària” (Carme Canet).

2. La força del clown

El món del pallasso és un dels que més sap aprofitar l’energia del carrer. Ho sap molt bé el Jordi Bordes, que escriu sobre dues de les propostes d’aquest gènere.  U.F.A, una peça de Cris Clown en què l’artista apareix penjada d’un arbre, és una “cubanada sense paraules” que apareixerà per algun carrer secret de Tàrrega de forma inesperada. Un altre exemple és el de Gota, de Txema Muñoz, un espectacle “fantàstic i tendre, sorprenent i empàtic”, en què el pallasso incorpora tocs de màgia que saben atrapar a tots els públics.

3. Qui dansa els mals espanta

A Cicatrius, o contrapàs de mamuts i altres feres, Vero Cendoya planteja la idea de la cicatriu com a signe d’identitat d’un cos. Evocant les festes ancestrals, les processons i les danses tradicionals catalanes i sardes, posa el focus en el cos per construir una celebració col·lectiva de les ferides superades. Per a Jordi Bordes, es tracta d’”una coreografia inclusiva que ensenya vulnerabilitats i, alhora, empoderaments”.Per la seva banda, Tenet d’Eunoia Kolektiva és una peça de portés i cabrioles aèries enèrgica i participativa: “Amb la predisposició dels artistes a provar, a jugar, sembla que tot sigui tan senzill com vistós”.

4. Objectes que prenen vida

La manipulació d’objectes comprèn un ampli ventall d’estils, com es pot comprovar amb els següents dos exemples dels que parla en Jordi Bordes. El circ i el malabarisme són els protagonistes de Compaña de la companyia Xampatito pato. La combinació d’artefactes artesanals i peripècia manual permet que diverses pilotes volin “impulsades per braços articulats i per rostres que les vomiten”, generant un poema visual oníric i surrealista. Ben diferent és Història de l’amor, de Agrupación Señor Serrano, una companyia que experimenta amb les pantalles i les gravacions en directe. En aquesta ocasió, a diferència de les produccions anteriors, els Serrano juguen “amb menys pirotècnia, amb més humanitat” per explicar una història amorosa que és en realitat la de qualsevol.

5. Ara i aquí

Moltes peces de carrer juguen amb la improvisació per incorporar a l’espectacle tot el que succeeix al seu voltant. Els Eléctrico 28 se centren a The place en les característiques de l’espai, fent gala de la seva expertesa en aquest tipus de format: “és una companyia que furga, amb una ironia quasi ingènua i imaginativa, en l’observació micro. Ho fa al carrer tot fent veure que la vida quotidiana, amb les ulleres corresponents, és espectacular”. Per la seva banda, la companyia Indi Gest amb Ferran Dordal a la direcció fan un espectacle, aquest cop de sala, on també hi ha lloc per a la imprevisibilitat. Weltschmerz (títol provisional) es desenvolupa a través d’una partida real de petanca, que “ens trasllada a un ritme més lent, ritualitzat i comprensible, per contraposició a l’acceleració temporal que vivim en l’actualitat” (Adriana Nicolau). Combinant l’acció amb diversos textos projectats i en veu en off, “l’obra és una invitació a detenir-nos i a fer-nos partícips d’un dubte més existencial que metòdic, escenificat amb la punteria d’un jugador de petanca. Això sí, cal anar-hi amb ganes d’escolta activa i, també, amb una certa disponibilitat per a la contemplació.” (Ana Prieto).

I si no hi esteu d’acord… Vermut!

Si voleu més recomanacions de la Fira Tàrrega, seguiu-nos a les xarxes socials, on els nostres crítics també diuen la seva. Mentre llegiu o escolteu els comentaris, podeu coincidir o oposar-vos a cadascuna de les idees. Però és que a la Fira, a més, podeu debatre’ls amb els seus autors. Acosteu-vos dissabte i diumenge a les Piscines Municipals (14 h) per compartir el que heu vist, el que voleu veure, el que recomaneu i el que no. Una conversa distesa entre crítics i públic amb vermut inclòs. Bon pla, oi? Ens veiem a Tàrrega!