Avui m’he despertat amb el so de l’espectacle de Marc Salicrú. I no me l’imaginava, no, era real. El soroll de la ciutat de Barcelona és atordidor.

Quin creador és Salicrú. És espectacular!! Però d’una espectacularitat crítica i comunitària.

Estic convençuda que els creadors amb profunds valors humans són millors, són més necessaris. I Salicrú, posaria la mà al foc, no és superficial, les seves creacions no són banals.

TEATRES DE CAMPANYA_Interferència 02: Breu inici d’aproximació a l’acomiadament del trajecte comtal per la porta de l’arc del darrere. Trajecte a 110 bpm, l’acció caòtica que vam viure a peu de l’Arc de triomf, va ser triomfal. Hi ha companyies o personatges que també utilitzen l’espectacularitat però només per provocar, o per demostrar què poden fer quan tenen recursos, encara que el que facin no tingui cap sentit.

Marc Salicrú utilitza l’espai urbà i qui el transita per fer-ne una proposta festiva i amb valor afegit. Els ciutadans i la seva cultura queden soterrats dins un entorn sorollós, estrepitós que confon i amaga els seus trets identitaris. Un ritual, una cerimònia amb un protocol molt ben estudiat i guiat. Un ús dels elements materials de la ciutat i dels seus “servidors”, divertidíssim.

Marc Salicrú ha treballat amb els “grans” i ara els “grans” treballen amb ell. Que per molts anys disposi de recursos per seguir-nos sorprenent.