Sin categoría

Manresa. Dijous 10 d’octubre. Arrenca una nova edició de la Fira Mediterrània, la fira que des de fa tres anys no viu pendent només de la previsió meteorològica –amb molts espectacles gratuïts al carrer–, també de la convulsa actualitat política del país. En la seva 22a edició (closa diumenge 13 d’octubre, un dia abans de la sentència del procés) s’ha tornat a celebrar sencera. Primer èxit.

El nou director artístic, Jordi Fosas, ha pres el relleu als 7 anys de pilotatge de David Ibáñez i ha assentat les bases d’una línia pròpia que reivindica la hibridació del passat i el present, l’amateur i el professional, el consolidat i l’emergent, el masculí i el femení. Tot ha de poder conviure en una Mediterrània acollidora i empoderada, considerada Mercat estratègic de l’arrel a Catalunya. En el breu parlament de l’acte inaugural, Fosas convidava els programadors congregats a la Llotja a creure en les propostes tradicionals i en la cultura popular i a contractar-les de forma “desacomplexada”. Aquests dies a Manresa hem pogut constatar que estan ben vives i que poden ser tan contemporànies com vulguin els seus creadors.

Ho hem vist a tots nivells: a sala i a l’aire lliure, per a públic adult i familiar, i en tots els gèneres. En contes com els del Polzet, el Patufet o Peter Pan explicats des d’una altra òptica –la del fill que cuida el pare, ja gran (Zum-Zum Teatre), la dels pares que volen tenir un fill (Teatre Nu), la del petit aventurer que no vol créixer i que, en aquest cas, serà una nena (Festuc Teatre)–; en els titelles de cop i porra de Peus de Porc activats mecànicament pel públic; en llegendes com la de La Pastora de Vallibona (Castelló) reconstruïda per La Ravalera Teatre; en tradicions amb D.O. pirenaica com els instruments, cançons i danses del Duet Daura o les falles de la trapezista Júlia Farrero; en l’actualització del ball del contrapàs en femení i amb música electrònica de Laia Santanach; i tants d’altres. Segon èxit.

La perspectiva de gènere ha estat objecte d’estudi de les jornades professionals. Edició rere edició, aquestes xerrades s’han guanyat un espai destacat en la variada cartellera seguides d’altres activitats per als professionals acreditats com les més de 500 reunions ràpides, els showcases, les presentacions de projectes o la quarantena d’estands que omplen la nau del Museu de la Tècnica. Entre les revelacions, aquest vídeo que us animem a visualitzar: Canvia el conte. Tercer èxit.

Més èxits: l’espectacle inaugural Animal de Sèquia de Sol Picó i la Banda Chapicó que, omplint la sala gran del Teatre Kursaal amb un estol de músics i ballarins, ha homenatjat la cultura popular valenciana amb un muntatge de gran format potent, tan visualment com sonora; o, dins el Focus Sardenya, el Carnevale di Ottana que amb la seva foguera i cants polifònics a la Plaça Major i els antropomòrfics personatges que han recorregut el centre de la ciutat han sorprès a tots els qui els han vist.

Les xifres també evidencien la importància de la Fira Mediterrània pel sector i el públic general. Aquest 2019 ha registrat un 79% d’ocupació (segons dades de dissabte a la nit) als espectacles de pagament, alguns dels quals han esgotat entrades. S’hi han acreditat 1.185 professionals de 40 països diferents i ha aixoplugat 158 representacions, 28 de les quals eren estrenes (i 16 d’absolutes).

PD- El Conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, ha tornat a posar la veu a l’off amb què la fira dona la benvinguda als espectadors desitjant que gaudeixin de l’espectacle i comparteixin “la força creativa i transformadora de la cultura”. És el segon any que es perd la Mediterrània.

Llegiu les crítiques vinculades a la programació

 Itinerari Recomana Fira Mediterrània

1.- Animal de séquia. Sol Picó i la Banda Chapicó. Espectacle inaugural.

Presentada en la darrera edició del Festival Grec de Barcelona, l’última proposta de la ballarina i coreògrafa Sol Picó agermana la música tradicional valenciana amb la dansa contemporània. La música popular amb arranjaments del compositor i intèrpret Jesús Salvador «Chapi» és el fil conductor de l’espectacle: una coreografia on vuit ballarins reinterpreten diferents episodis de les festes tradicionals valencianes amb el llenguatge de la dansa contemporània, grans dosis d’humor i el segell inconfusible de la gran coreògrafa alcoiana. Un espectacle controvertit i eclèctic que no deixarà ningú indiferent.

Comentari a càrrec de Iolanda G Madariaga

2.- En Patufet (i els seus pares). Teatre Nu. Estrena.

Adaptació a sala de la història del Patufet que Teatre Nu va presentar la darrera Fira Mediterrània a la Plaça Sant Domènec. Llavors, al damunt de l’escenari mòbil de fusta Teatre Arrossegat de Catalunya –la nova faceta d’aquesta companyia polivalent en constant investigació–, al més pur estil de les tropes ambulants d’altres temps. En aquesta versió per a nens i nenes a partir de 4 anys, en Patufet continua tan diminut (i eixerit!) com sempre i agafen protagonisme els seus pares –a la rondalla, tradicionalment relegats a un segon pla. Es retrata l’actitud d’una parella davant la nova responsabilitat de ser pares i com, sense adonar-se’n i amb les millors de les intencions, sobreprotegeixen en excés el seu fill. Tot plegat amb la gràcia del vers picat, amb un relat actualitzat amb referències contemporànies i amb la música original de Pep López, un veterà dels espectacles adreçats a tots els públics amb més de 40 anys de trajectòria.

Comentari a càrrec de Núria Cañamares

3.- Save the last dance for me. Alessandro Sciarroni. Estrena.

Un ball interpretat per dos homes que atrapa la mirada des de l’inici fins ben després d’acabar l’espectacle. Giren sobre si mateixos desafiant una i una altra vegada la força centrífuga. Alessandro Sciarroni, un dels noms més imprescindibles de la dansa contemporània a Europa i guanyador del Lleó d’Or de la Biennal de Venècia, ha rescatat la polka chinata, un ball social que es practicava a Bolonya. Sota els porxos de la ciutat italiana, homes emparellats s’embarcaven en un ball virtuós per seduir les dones que els miraven. Homes i dones no podien compartir el temps lliure, així doncs des de la distància ells intentaven captar la seva atenció. Sciarroni està disposat a mantenir viu aquesta ball virtuós i intricat ensenyant-lo arreu i també a través d’un espectacle interpretat per Gianmaria Borzillo i Giovanfrancesco Giannini, en el que aquest ball s’ens revela a partir d’una perspectiva contemporània: una visió elèctrica i refrescant sobre la masculinitat.

Comentari a càrrec de Clàudia Brufau

4.- Laboratori. Explicadansa Toni Jodar/Roger Bernat.

Tradició i contemporaneïtat. Explica Dansa, el projecte especialitzat en dansa per a la formació i creació de públics, convida al director i dramaturg Roger Bernat a repensar el rol de l’espectador. Quin és el paper del públic? És possible deixar de ser (només) espectador? Ho farà acompanyat de Toni Jodar, capità del projecte juntament amb Beatriu Daniel, la complicitat de la dramaturga Helena Tornero, la periodista Bàrbara Raubert, la coreògrafa Montse Colomé i la músic Laia Vallés. Una altra manera d’explicar la dansa i repensar conceptes com tradició i contemporaneïtat.

Comentari a càrrec d’Aída Pallarés

5.- A la fresca. Anna Confetti. Estrena.

Charlie Rivel va demostrar la màgia que pot tenir asseure’s en una cadira per provar de tocar una cançó. També els Tricicle van demostrar, a Sit, que l’homínid ha evolucionat al costat d’aquest element que serveix per viure amb major comoditat. Cirquet confetti homenatja les converses de les àvies al carrer amb una cadira desmesuradament gran. I s’imagina com tres clowns (que podrien ser una versió de les franceses Dafne, Estela i Mildred d’Exit) sense sortir del seu carrer de la infància comenten les trifulgues diàries. El seu patiment surrealista és el gaudi i diversió del públic. En humor, les accions desproporcionades són una garantia de sorpresa. La cadira plegable és un reclam de carrer indiscutible.

Comentari a càrrec de Jordi Bordes

6.- Teia. Júlia Farrero. Aposta Fira.

Julia Farrero va presentar, fa tot just un any a Fira Mediterrània, un suggeridor material de treball: Trobar l’equilibri en la teia abans de la baixada de Sant Joan. Un element desigual, tant artesà com aquelles cordes i el tronc de Joan Català a Pelat. Després de passar per Fira Tàrrega, ara ja arriba amb el to d’estrena. La intèrpret i creadora ha sabut manenir la intensitat estranya (d’un silenci que permet imaginar el crec-crec del foc, cim avall i les imperfeccions de la fusta). Es mereix una atenció especial, còmplice, que va molt més enllà de l’observar que exigeix una manera de respirar contemplativament, disfrutant de cada una de les seves troballes. En silenci. Com Jordi Galí quan construeix les seves instal·lacions, com si fos un tramoia enjogassat, sempre mirant endins.

Comentari a càrrec de Jordi Bordes

7.- L’home és feble. Producció Fira. Estrena.

La Fira Mediterrània suma esforços amb el Festival Artístic del Barri Antic de Manresa (FABA), una iniciativa cultural amb tres edicions a l’espatlla –se celebra la primera quinzena de maig– que treballa per reconvertir l’antiga fàbrica d’electricitat l’Anònima (ara municipal) en un centre creatiu per a la cultura transformadora. El 1877 es va inaugurar el teatre d’aquest edifici amb una sarsuela (El hombre es débil), una obra que ara es recupera per reivindicar el gènere i adaptar-lo al temps actual. Una estrena absoluta coproduïda pels dos certàmens i feta amb talent local –amb Adrià Mas i Júlia Isanta al capdavant dels quartets de música i dansa, respectivament– per un objectiu també local d’abast global. Història i tradició al servei de l’art.

Comentari a càrrec de Núria Cañamares

8.- La mesura del detall. Magi Serra.

Una dura experiència personal porta Magí Serra a enfrontar-se a si mateix. La pèrdua del referent més important, el pare, el conduirà a crear tot un tramat de camins, d’il·lusions, de reptes per on haurà de transitar que venen a representar la fragilitat de la vida, la tensa relació entre les persones, els límits del nostre cos i de la ciència. Tot creant en viu un laberint en forma de cordes per on Magí, intèrpret, coreògraf i també director de l’espectacle (estrenat al juliol a Deltebre), es mou amb agilitat i que esdevé un espai de delicat equilibri, com delicat és l’equilibri de les relacions humanes. A través del dol, Serra es deixa acompanyar en aquest viatge nostàlgic en el qual “la força de la perseverança i l’honestedat per superar les limitacions físiques o mentals que tenim o que ens autoimposem” ens permeten “reflexionar sobre la bellesa i la fragilitat de les nostres vides”.

Comentari a càrrec de Toni Polo

9.- [Kórps] Miquel Barcelona.

La dansa contemporània i la música electrònica són els pilars de Kórps, el darrer espectacle de l’artista multidisciplinar Miquel Barcelona, cofundador de nunArt. Un nom gens casual ja que el gran referent del muntatge és el corb, l’ocell omnívor i carronyaire més present a la mitologia i les arts a qui se li atribueix un paper mitjancer entre el món terrenal i el món espiritual. El resultat és una peça multidisciplinar que beu de la tradició popular i de les pràctiques humanes al voltant de la violència i la vetlla. Una mirada poètica sobre la mort.  

Comentari a càrrec d’Aída Pallarés

10.- Àer . Laia Santanach.

Aèr de la Laia Santanach és un dels espectacles imprescindibles de dansa de la fira. Creada conjuntament amb els ballarins Mario G. Saez, Anna Hierro i el músic Carles Martorell, la coreografia de Santanach revisita el contrapàs tot emmarcant-lo en un univers plàstic riquíssim. Un viatge teixit a través de dinàmiques contemporànies que projecta la força ancestral del ritual. Guanyadora del Premi Delfí Colomé, aquesta peça és un exemple refrescant i rigorós de la creació contemporània basada en les arrels. Música, dansa i imatges, fan d’Aèr una experiència sensorial bellíssima. 

Comentari a càrrec de Claudia Brufau

11.- Instruccions per a no tenir por si ve la pastora. Xarxa Alcover.

A la comarca dels Ports, al País Valencià, el terrible «home del sac» tenia nom de dona i li deien La Pastora. La Teresa que prenia el nom de Florencio, no apareix en els llibres d’història, però viu en el record d’aquells infants que s’acabaven la sopa o anaven al llit quan els adults l’esmentaven. Els de La Ravalera s’agafen a la llegenda d’un maquis de sexualitat poc definida per fer-ne una reivindicació del diferent, de la persona que viu al marge de la societat. La jove companyia de Castelló (2016) caracteritzada per oferir espectacles en espais poc convencionals, va estrenar l’espectacle al Cabanyal Íntim de València el 2018. Un mite local reinterpretat des de la mirada del segle XXI.  

Comentari a càrrec de Iolanda G Madariaga

12.- Llum Trencada. Iguana Teatre. Xarxa Alcover.

Sis històries amb veus de dones per trencar el silenci imposat pels vencedors. Una dramatúrgia a partir del recull d’entrevistes de Margalida Capellà -publicades amb el títol de Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca- que trasllada a l’escenari la memòria viva de dones represaliades pel sol fet de ser filles, mares o companyes d’algú. Un espectacle confegit per omplir la memòria històrica amb les veus massa sovint oblidades de les dones. Aquelles a qui la Història ha relegat a un paper secundari esdevenen a Llum trencada les autèntiques protagonistes. L’espectacle va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Palma d’Arts Escèniques el 2018.

Comentari a càrrec de Iolanda G Madariaga