• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE

Sin categoría

7 d'octubre de 2019 by Jordi Bordes Deixa un comentari

 Itinerari Recomana Fira Mediterrània

1.- Animal de séquia. Sol Picó i la Banda Chapicó. Espectacle inaugural.

Presentada en la darrera edició del Festival Grec de Barcelona, l’última proposta de la ballarina i coreògrafa Sol Picó agermana la música tradicional valenciana amb la dansa contemporània. La música popular amb arranjaments del compositor i intèrpret Jesús Salvador «Chapi» és el fil conductor de l’espectacle: una coreografia on vuit ballarins reinterpreten diferents episodis de les festes tradicionals valencianes amb el llenguatge de la dansa contemporània, grans dosis d’humor i el segell inconfusible de la gran coreògrafa alcoiana. Un espectacle controvertit i eclèctic que no deixarà ningú indiferent.

Comentari a càrrec de Iolanda G Madariaga

2.- En Patufet (i els seus pares). Teatre Nu. Estrena.

Adaptació a sala de la història del Patufet que Teatre Nu va presentar la darrera Fira Mediterrània a la Plaça Sant Domènec. Llavors, al damunt de l’escenari mòbil de fusta Teatre Arrossegat de Catalunya –la nova faceta d’aquesta companyia polivalent en constant investigació–, al més pur estil de les tropes ambulants d’altres temps. En aquesta versió per a nens i nenes a partir de 4 anys, en Patufet continua tan diminut (i eixerit!) com sempre i agafen protagonisme els seus pares –a la rondalla, tradicionalment relegats a un segon pla. Es retrata l’actitud d’una parella davant la nova responsabilitat de ser pares i com, sense adonar-se’n i amb les millors de les intencions, sobreprotegeixen en excés el seu fill. Tot plegat amb la gràcia del vers picat, amb un relat actualitzat amb referències contemporànies i amb la música original de Pep López, un veterà dels espectacles adreçats a tots els públics amb més de 40 anys de trajectòria.

Comentari a càrrec de Núria Cañamares

3.- Save the last dance for me. Alessandro Sciarroni. Estrena.

Un ball interpretat per dos homes que atrapa la mirada des de l’inici fins ben després d’acabar l’espectacle. Giren sobre si mateixos desafiant una i una altra vegada la força centrífuga. Alessandro Sciarroni, un dels noms més imprescindibles de la dansa contemporània a Europa i guanyador del Lleó d’Or de la Biennal de Venècia, ha rescatat la polka chinata, un ball social que es practicava a Bolonya. Sota els porxos de la ciutat italiana, homes emparellats s’embarcaven en un ball virtuós per seduir les dones que els miraven. Homes i dones no podien compartir el temps lliure, així doncs des de la distància ells intentaven captar la seva atenció. Sciarroni està disposat a mantenir viu aquesta ball virtuós i intricat ensenyant-lo arreu i també a través d’un espectacle interpretat per Gianmaria Borzillo i Giovanfrancesco Giannini, en el que aquest ball s’ens revela a partir d’una perspectiva contemporània: una visió elèctrica i refrescant sobre la masculinitat.

Comentari a càrrec de Clàudia Brufau

4.- Laboratori. Explicadansa Toni Jodar/Roger Bernat.

Tradició i contemporaneïtat. Explica Dansa, el projecte especialitzat en dansa per a la formació i creació de públics, convida al director i dramaturg Roger Bernat a repensar el rol de l’espectador. Quin és el paper del públic? És possible deixar de ser (només) espectador? Ho farà acompanyat de Toni Jodar, capità del projecte juntament amb Beatriu Daniel, la complicitat de la dramaturga Helena Tornero, la periodista Bàrbara Raubert, la coreògrafa Montse Colomé i la músic Laia Vallés. Una altra manera d’explicar la dansa i repensar conceptes com tradició i contemporaneïtat.

Comentari a càrrec d’Aída Pallarés

5.- A la fresca. Anna Confetti. Estrena.

Charlie Rivel va demostrar la màgia que pot tenir asseure’s en una cadira per provar de tocar una cançó. També els Tricicle van demostrar, a Sit, que l’homínid ha evolucionat al costat d’aquest element que serveix per viure amb major comoditat. Cirquet confetti homenatja les converses de les àvies al carrer amb una cadira desmesuradament gran. I s’imagina com tres clowns (que podrien ser una versió de les franceses Dafne, Estela i Mildred d’Exit) sense sortir del seu carrer de la infància comenten les trifulgues diàries. El seu patiment surrealista és el gaudi i diversió del públic. En humor, les accions desproporcionades són una garantia de sorpresa. La cadira plegable és un reclam de carrer indiscutible.

Comentari a càrrec de Jordi Bordes

6.- Teia. Júlia Farrero. Aposta Fira.

Julia Farrero va presentar, fa tot just un any a Fira Mediterrània, un suggeridor material de treball: Trobar l’equilibri en la teia abans de la baixada de Sant Joan. Un element desigual, tant artesà com aquelles cordes i el tronc de Joan Català a Pelat. Després de passar per Fira Tàrrega, ara ja arriba amb el to d’estrena. La intèrpret i creadora ha sabut manenir la intensitat estranya (d’un silenci que permet imaginar el crec-crec del foc, cim avall i les imperfeccions de la fusta). Es mereix una atenció especial, còmplice, que va molt més enllà de l’observar que exigeix una manera de respirar contemplativament, disfrutant de cada una de les seves troballes. En silenci. Com Jordi Galí quan construeix les seves instal·lacions, com si fos un tramoia enjogassat, sempre mirant endins.

Comentari a càrrec de Jordi Bordes

7.- L’home és feble. Producció Fira. Estrena.

La Fira Mediterrània suma esforços amb el Festival Artístic del Barri Antic de Manresa (FABA), una iniciativa cultural amb tres edicions a l’espatlla –se celebra la primera quinzena de maig– que treballa per reconvertir l’antiga fàbrica d’electricitat l’Anònima (ara municipal) en un centre creatiu per a la cultura transformadora. El 1877 es va inaugurar el teatre d’aquest edifici amb una sarsuela (El hombre es débil), una obra que ara es recupera per reivindicar el gènere i adaptar-lo al temps actual. Una estrena absoluta coproduïda pels dos certàmens i feta amb talent local –amb Adrià Mas i Júlia Isanta al capdavant dels quartets de música i dansa, respectivament– per un objectiu també local d’abast global. Història i tradició al servei de l’art.

Comentari a càrrec de Núria Cañamares

8.- La mesura del detall. Magi Serra.

Una dura experiència personal porta Magí Serra a enfrontar-se a si mateix. La pèrdua del referent més important, el pare, el conduirà a crear tot un tramat de camins, d’il·lusions, de reptes per on haurà de transitar que venen a representar la fragilitat de la vida, la tensa relació entre les persones, els límits del nostre cos i de la ciència. Tot creant en viu un laberint en forma de cordes per on Magí, intèrpret, coreògraf i també director de l’espectacle (estrenat al juliol a Deltebre), es mou amb agilitat i que esdevé un espai de delicat equilibri, com delicat és l’equilibri de les relacions humanes. A través del dol, Serra es deixa acompanyar en aquest viatge nostàlgic en el qual “la força de la perseverança i l’honestedat per superar les limitacions físiques o mentals que tenim o que ens autoimposem” ens permeten “reflexionar sobre la bellesa i la fragilitat de les nostres vides”.

Comentari a càrrec de Toni Polo

9.- [Kórps] Miquel Barcelona.

La dansa contemporània i la música electrònica són els pilars de Kórps, el darrer espectacle de l’artista multidisciplinar Miquel Barcelona, cofundador de nunArt. Un nom gens casual ja que el gran referent del muntatge és el corb, l’ocell omnívor i carronyaire més present a la mitologia i les arts a qui se li atribueix un paper mitjancer entre el món terrenal i el món espiritual. El resultat és una peça multidisciplinar que beu de la tradició popular i de les pràctiques humanes al voltant de la violència i la vetlla. Una mirada poètica sobre la mort.  

Comentari a càrrec d’Aída Pallarés

10.- Àer . Laia Santanach.

Aèr de la Laia Santanach és un dels espectacles imprescindibles de dansa de la fira. Creada conjuntament amb els ballarins Mario G. Saez, Anna Hierro i el músic Carles Martorell, la coreografia de Santanach revisita el contrapàs tot emmarcant-lo en un univers plàstic riquíssim. Un viatge teixit a través de dinàmiques contemporànies que projecta la força ancestral del ritual. Guanyadora del Premi Delfí Colomé, aquesta peça és un exemple refrescant i rigorós de la creació contemporània basada en les arrels. Música, dansa i imatges, fan d’Aèr una experiència sensorial bellíssima. 

Comentari a càrrec de Claudia Brufau

11.- Instruccions per a no tenir por si ve la pastora. Xarxa Alcover.

A la comarca dels Ports, al País Valencià, el terrible «home del sac» tenia nom de dona i li deien La Pastora. La Teresa que prenia el nom de Florencio, no apareix en els llibres d’història, però viu en el record d’aquells infants que s’acabaven la sopa o anaven al llit quan els adults l’esmentaven. Els de La Ravalera s’agafen a la llegenda d’un maquis de sexualitat poc definida per fer-ne una reivindicació del diferent, de la persona que viu al marge de la societat. La jove companyia de Castelló (2016) caracteritzada per oferir espectacles en espais poc convencionals, va estrenar l’espectacle al Cabanyal Íntim de València el 2018. Un mite local reinterpretat des de la mirada del segle XXI.  

Comentari a càrrec de Iolanda G Madariaga

12.- Llum Trencada. Iguana Teatre. Xarxa Alcover.

Sis històries amb veus de dones per trencar el silenci imposat pels vencedors. Una dramatúrgia a partir del recull d’entrevistes de Margalida Capellà -publicades amb el títol de Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca- que trasllada a l’escenari la memòria viva de dones represaliades pel sol fet de ser filles, mares o companyes d’algú. Un espectacle confegit per omplir la memòria històrica amb les veus massa sovint oblidades de les dones. Aquelles a qui la Història ha relegat a un paper secundari esdevenen a Llum trencada les autèntiques protagonistes. L’espectacle va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Palma d’Arts Escèniques el 2018.

Comentari a càrrec de Iolanda G Madariaga

Arxivat com a: Sin categoría

3 d'octubre de 2019 by Núria Cañamares Deixa un comentari

Observar l’arrel tradicional per parlar del present. Un present que mira enrere i reinterpreta el que veu des de l’ara i aquí, dins el context social i polític en què viu. Un present que no renega del passat, sinó que parteix del patrimoni i l’herència cultural per activar el seu motor creatiu. Un present inclusiu i absolutament polièdric que provoca la confluència entre dos mons que no tenen per què girar-se l’esquena: l’associacionisme i el sector professional. Aquest és el repte.

La Fira Mediterrània de Manresa treballa a 360 graus abraçant tota proposta artística interessant i de qualitat nascuda en el bressol del mediterrani i articulada al voltant de les arts escèniques, la música (del món i folk) i la cultura popular. D’aquí la seva heterogènica programació, que tant ens ofereix representacions d’artistes consolidats i descobrir prometedores companyies emergents com gaudir de colles castelleres, esbarts i també, en el marc d’un variat OFF, grups de teatre amateur.

La Mediterrània 2019 portarà del 10 al 13 d’octubre 117 companyies, 19 de les quals són internacionals. S’hi veuran 28 estrenes (16 absolutes) i un total de 158 funcions. Entre la cartellera destaquen, entre d’altres, l’espectacle inaugural Animal de Sèquia de la coreògrafa Sol Picó que, acompanyada de la Banda Chapicó, viatjarà a l’essència de la cultura popular valenciana; la Polka Chinata que l’italià Alessandro Sciarroni ensenyarà a ballar per salvar-la de l’extinció; Socarrel en què el coreògraf ebrenc Roberto Olivan (director del Deltebre Dansa) de la mà del ballarí Magí Serra, el dj francès Laurent Delforge i el quartet occità Vox Bigerri fusionen la dansa contemporània, l’electrònica i la polifonia; Llibert Fortuny Electro Cobla Sound on el reconegut saxofonista de jazz s’acostarà a la sonoritat de la cobla; o el concert de The New Catalan Ensemble en homenatge als 50 anys de la mort de Josep Carner amb la participació de Carles Belda, Gemma Abrié, Joana Gomila, Marc Parrot i Gemma Humet i la col·laboració especial de l’actriu Clara Segura i el poeta Josep Pedrals.

Aquests són exemples de la mirada cap a l’arrel, un dels tres grans conceptes al voltant dels quals girarà la fira. Els altres dos són els joves amb noms emergents com Arnau Obiols, Criatures, Clàudia Cabero, Marala Trio, Tarta Relena i Júlia Farrero, i la qüestió de gènere, plenament a l’ordre del dia, amb les peces La Oscilante de Pol Jiménez i Juan Carlos Lérida, Àer de Laia Santanach o Sardina Freskueee! de les basques Organik Dantza.

D’altra banda, el focus de la fira apunta enguany a l’illa de Sardenya, de la qual ens presentarà propostes tan idiosincràtiques com el Carnevale di Ottana i les seves Boes e Merdules, uns personatges que sorprendran amb les seves màscares antropomorfes i indumentària amb llana d’ovella recoberta d’esquellots; el cant tenor considerat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2005; la dansa sarda o el joc de la morra. Les activitats tindran la Plaça Sant Domènec com a epicentre, on s’instal·larà una fira amb tast de productes gastronòmics artesans del territori italià.

És la 22a edició de la fira i la primera de la renovada direcció artística, a càrrec de l’olotí Jordi Fosas per, de moment, els propers tres anys. Fosas compta amb una llarga trajectòria i contrastada experiència en el món de la cultura popular (Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, Festival Ésdansa de les Preses, Festivals du Sud, Agrupació d’Esbarts de les comarques gironines) i confia plenament en l’intercanvi, la interrelació i la intersecció de tots els agents vinculats a l’arrel per generar discurs i mercat. Ho comprovarem ben aviat.

Consulteu els itineraris Recomana i la programació amb les crítiques del que ja hem vist

Arxivat com a: Sin categoría

1 d'octubre de 2019 by Jordi Bordes Deixa un comentari

Un dels objectius principals de Recomana és renovar el paper de la crítica atorgant-li, també, el paper de prescriptor: a més de generar continguts, cal acompanyar el públic en la seva experiència en arts escèniques a través d’activitats en grups reduïts. Aquestes accions es materialitzen des del 2013 en diferents cicles i s’adapten segons el moment i les necessitats dels diversos agents amb qui treballem.

Des del 19 de setembre i fins al 31 de desembre, obrim un nou cicle de Travessia Recomana, que passarà per 15 sales diferents i es presentaran fins 27 accions de postfunció, sempre amb la complicitat dels membres de la plataforma de Recomana i buscant la persona idònia per a cada acció amb el públic.

Convertir-vos en viatgers del Travessia Recomana té premi. Si responeu els Trivials (de moment, en paper, en breu obrirem el canal digital en la nostra nova web) podeu accedir a premis vinculats amb la cultura, com ara un Carnet del TRESC, un àpat al restaurant Can Lluís o una experiència a l’Escape Hunt de la Sagrada Família. Teniu de temps per respondre els trivials fins al 31 de desembre a les 18 hores.

Mentre no activem la pestanya de Trivials a portada i a les fitxes, anirem abocant les preguntes en aquest espai. Us recomanem que apunteu les respostes correctes i les entreu al sistema quan es tigui operatiu (serà qüestió d’alguna setmana,, previsiblement). AA l’olfacte del viatger despert, caldrà sumar-li aquests dies una dosi de paciència. Gràcies per la vostra complicitat.

Trivial 9. Strict minimum

1) La titellaire utilitza per manipular el titella… .

Els cabells 

Les cames 

Tot el cos

2) Quina forma té el titella?

Un guà

Un mitjó

Un barret

 3) Què passa en un moment de l’obra?

Que el titella mana a la titellaire

Que fan un pols, l’un amb l’altre

Que la titellaire envia el titella al racó de pensar.

Arxivat com a: Sin categoría

1 d'octubre de 2019 by Jordi Bordes Deixa un comentari

Un dels objectius principals de Recomana és renovar el paper de la crítica atorgant-li, també, el paper de prescriptor: a més de generar continguts, cal acompanyar el públic en la seva experiència en arts escèniques a través d’activitats en grups reduïts. Aquestes accions es materialitzen des del 2013 en diferents cicles i s’adapten segons el moment i les necessitats dels diversos agents amb qui treballem.

Des del 19 de setembre i fins al 31 de desembre, obrim un nou cicle de Travessia Recomana, que passarà per 15 sales diferents i es presentaran fins 27 accions de postfunció, sempre amb la complicitat dels membres de la plataforma de Recomana i buscant la persona idònia per a cada acció amb el públic.

Convertir-vos en viatgers del Travessia Recomana té premi. Si responeu els Trivials (de moment, en paper, en breu obrirem el canal digital en la nostra nova web) podeu accedir a premis vinculats amb la cultura, com ara un Carnet del TRESC, un àpat al restaurant Can Lluís o una experiència a l’Escape Hunt de la Sagrada Família. Teniu de temps per respondre els trivials fins al 31 de desembre a les 18 hores.

Mentre no activem la pestanya de Trivials a portada i a les fitxes, anirem abocant les preguntes en aquest espai. Us recomanem que apunteu les respostes correctes i les entreu al sistema quan es tigui operatiu (serà qüestió d’alguna setmana,, previsiblement). AA l’olfacte del viatger despert, caldrà sumar-li aquests dies una dosi de paciència. Gràcies per la vostra complicitat.

Trivial 8. La espera

1. Com es diu el marit de la protagonista?

François

Delval

Robert

2) Quan recorda la seva infància explica que la seva casa quedava prop de…

un riu

el mar

la muntanya

i 3) La paret a escena és metàfora de:

La felicitat de l’amor

La tendresa de la maternitat

El deteriorament de la guerra

Arxivat com a: Sin categoría

1 d'octubre de 2019 by Jordi Bordes Deixa un comentari

Un dels objectius principals de Recomana és renovar el paper de la crítica atorgant-li, també, el paper de prescriptor: a més de generar continguts, cal acompanyar el públic en la seva experiència en arts escèniques a través d’activitats en grups reduïts. Aquestes accions es materialitzen des del 2013 en diferents cicles i s’adapten segons el moment i les necessitats dels diversos agents amb qui treballem.

Des del 19 de setembre i fins al 31 de desembre, obrim un nou cicle de Travessia Recomana, que passarà per 15 sales diferents i es presentaran fins 27 accions de postfunció, sempre amb la complicitat dels membres de la plataforma de Recomana i buscant la persona idònia per a cada acció amb el públic.

Convertir-vos en viatgers del Travessia Recomana té premi. Si responeu els Trivials (de moment, en paper, en breu obrirem el canal digital en la nostra nova web) podeu accedir a premis vinculats amb la cultura, com ara un Carnet del TRESC, un àpat al restaurant Can Lluís o una experiència a l’Escape Hunt de la Sagrada Família. Teniu de temps per respondre els trivials fins al 31 de desembre a les 18 hores.

Mentre no activem la pestanya de Trivials a portada i a les fitxes, anirem abocant les preguntes en aquest espai. Us recomanem que apunteu les respostes correctes i les entreu al sistema quan es tigui operatiu (serà qüestió d’alguna setmana,, previsiblement). AA l’olfacte del viatger despert, caldrà sumar-li aquests dies una dosi de paciència. Gràcies per la vostra complicitat.

Trivial 10. Eat me Ana

1) On se situa l’acció?

En una cuina

En un lavabo

en un menjador

2) Quin element domina comparable al text

Les projeccions de video

Un vestuari molt recarregat

Un robot que interactúa amb la intèrpret

i 3) Quin altre espectacle parlava qüestionava la bellesa a l’Atrium, recentment?

Júlia

Fly me to the moon

La mujer más fea del mundo

Arxivat com a: Sin categoría

27 de setembre de 2019 by Alba Cuenca Sánchez Deixa un comentari

“L’alegria, la comicitat positiva, l’humor que no denigra i que és innocent, obre la ment i permet desactivar bloquejos”. Ho diu Carles Requena, el Gerent i Responsable d’Operacions de l’ONG Pallassos sense Fronteres. Els professionals de l’escena que col·laboren amb ells coneixen de primera mà el poder curatiu de les arts escèniques. Des de la seva fundació al 1993, l’organització fa arribar estones d’alegria a infants que es troben en una especial situació de vulnerabilitat. Els seus projectes arriben a zones de conflicte com el Líban, Burkina Faso, Colòmbia o Etiòpia entre molts altres, però també passen per l’àmbit nacional en centres d’educació especial, centres de menors o barris afectats severament per la crisi social i econòmica.

Durant aquesta Mercè, els somriures provocats per més d’una cinquantena dels artistes que hi col·laboren van celebrar els seu 25è aniversari a la Llera del Besós, espai que per segon any contribueix a la descentralització de la festa major de la ciutat. Una jornada benèfica dedicada a grans i petits en què els malabars, les acrobàcies i els pallassos van reivindicar l’eliminació de les fronteres i van donar visibilitat a la feina del col·lectiu. Sarajevo (Bòsnia), Gaza (Palestina), Melkadida (Etiòpia), Cúcuta (Colòmbia), Tinduf (Sàhara), Kivu (RD Congo) i fins a nou ciutats i camps de refugiats on han actuat van donar nom als espais on, durant nou hores consecutives, el carrer es va omplir de música, espectacles i tallers per a tota la família.

Del tradicional a l’innovador

Primera parada, l’escenari Chatila (Líban), on la companyia catalanoargentina El negro y el flaco van oferir Charabia. En ell, tres estrafolaris personatges que es comuniquen sense paraules fan un xou d’humor i jocs malabars amb blocs de fusta, anelles i diàbolo. Destaca el virtuosisme en el tractament dels objectes (heu vist mai fer girar un diàbolo amb un penjador?) i l’ambient musical, amb moviments de percussió incorporats en directe. En aquest sentit, val la pena fixar-se en l’actor-músic Àlex Vives que, tot i quedar darrere de la bateria, es troba immers tota l’estona en l’actitud enèrgica i motivada del seu personatge. L’últim número, però, es queda a mig camí entre la broma fàcil i la peripècia frustrada i deixa un cert regust a inacabat.

A nivell dramatúrgic, es més tancat el final dels Contes rodats de la cia. La Senyoreta. Una parella de conta contes mostra el seu dia a dia: comencen muntant la seva casa i acaben marxant amb ella. Durant la seva jornada els veiem crear art en el seu temps lliure- ell és music i ella poeta-, menjar, discutir, cuidar el grill que tenen per mascota i també treballar. Més que el contingut, l’interessant de la proposta és la utilització del petit i estructurat carro que els serveix per muntar la casa i explicar els contes, i el contrast dels personatges tan físicament – la caracterització està molt cuidada- com psicològicament: ella, dominant i amb atacs incontrolats d’histèria i el seu company, delicat, submís i fins i tot un pèl ingenu.

Altres disciplines van aparèixer també en petites dosis. És el cas de les piruetes del duo Leti & Fer, que van oferir una breu però intensa demostració acrobàtica. O de Sabinni, un pallasso amb tocs de mag que es guanya al públic amb bromes per a totes les edats (amb inclús alguna picada d’ullet a la política, amb clatellades per totes bandes). L’acompanya a Amb P de pallasso el pianista Joan Vallcorba, perfectament integrat en el show i col·laborant com un personatge més.

Al costat d’altres propostes familiars més tradicionals, els extremenys Asaco producciones proposen parlar a les nenes i als nens del conflicte que suposen les fronteres. La idea en sí és bona, però es perd en el desenvolupament. A Tanque Gurugú, un tinent pallasso arriba muntat en un extravagant tanc rosa, disposat a imposar una frontera. L’intenta aturar el yogui clown, que es presenta parlant dels xacres i de la necessitat d’equilibrar les energies. Aquest últim mobilitza al públic perquè aturi la imposició, però ni ell ni el seu enemic aprofundeixen en les causes ni en les conseqüències. El pallasso es limita a col·locar als infants com a barrera per frenar el tanc i a fer-los repetir consignes que no acaben d’entendre (des de “No pasarán” fins a “Del barco de Chanquete no nos moverán”). Les instruccions són desordenades i generen una sensació de descontrol per part dels dinamitzadors. Finalment, la feliç resolució arriba de forma gratuïta independentment de si l’acció planificada s’ha pogut o no realitzar. I el tanc, la peça més vistosa, no s’utilitza més que per a exhibir-se uns quants metres. Una llàstima.

Els solos més complets

Javier Ariza és un showman. A més dels malabars i els números circenses, en Periquillo sap guanyar-se al públic. Els escolta, interactua amb ells i improvisa segons el que li diuen. Les reaccions espontànies i l’humor impetuós, amb jocs de paraules i ple de naturalitat, són els grans valors d’un solo en què tampoc hi falten els equilibris amb monocicle, seguint la progressió del “més difícil encara”. De darrere d’una senzilla mampara treu els diferents elements que necessita en cada moment. I si alguna temeritat falla, el pallasso sap perfectament introduir-la en la dinàmica. Ens preguntem amb curiositat si el gag estava o no preparat, però la veritat és que tampoc ens importa. Ariza, amb simpatia, espontaneïtat i un pèl d’ironia sap connectar amb els assistents i mantenir-nos en el seu joc fins al final “por todo lo alto”.

Un estil semblant té Jean Philippe Kikolas, tot i que el seu espectacle Sin remite té un eix temàtic concret. El francès crea un solo molt original i impactant en què es posa en la pell d’un peculiar carter. Amb una cuidada escenografia en forma de caixes que es transformen en l’oficina de correus, l’artista posa a prova la seva “professionalitat” buscant alternatives per portar una carta per la via aèria. En la seva missió, apareixeran tot d’obstacles físics que requereixen fins i tot de l’ajuda d’un espectador. (Per què els pallassos sempre agafen a voluntaris per fer activitats físiques i a voluntàries per regalar-los flors?). Algunes de les meravelles que ofereix són els malabars amb 4, 5, 6 i fins a 7 pilotes a la vegada, aprofitant l’estructura amb gran virtuosisme. I el número final, en què s’introdueix dins un globus gegant que crea un efecte impressionant i un pèl anguniós. Aconsegueix finalment que la carta voli fins al destí?

Encara que viatgessin en espectacles molt molt diferents, el que segur que va arribar a bon port van ser els somriures: Segons els organitzadors, més d’11.000 persones es van acostar a la celebració de l’assenyalat aniversari de l’organització. El missatge és clar: els nassos vermells no entenen de fronteres. 

Fotografia: Àlex Carmona y Ari Supertramp

Arxivat com a: Sin categoría

  • « Anar a Pàgina anterior
  • Pàgina 1
  • Interim pages omitted …
  • Pàgina 29
  • Pàgina 30
  • Pàgina 31
  • Pàgina 32
  • Pàgina 33
  • Interim pages omitted …
  • Pàgina 98
  • Anar a Pàgina següent »

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat