En Patufet

Tothom coneix el conte d’en Patufet, aquell noiet tan menut que ha de vigilar no ser trepitjat pels homes i dones del cap dret. El Centre de Titelles de Lleida reconstrueix la rondalla aliant-se novament amb la fusta per donar vida als titelles i bastir l’escenografia. La companyia requereix poc més que una taula amb extensions per narrar la història del vailet i sorprendre els també menuts espectadors amb els diferents personatges que apareixen a escena. Un ratolí, una papallona, un cargol... i el bou. És una proposta d’estètica “segell de la casa” per a públic de molt poca edat (a partir de 2 anys), disposat a deixar-se embadalir per les tendres aventures, cantar amb dolçor les repetitives melodies, cridar amb afany el nom del protagonista, simular la pluja amb el toc creixent de dits o la veu d’en Patufet dins la panxa del bou tapant-se el nas... El Centre posa tota una tradició de recursos al servei de l‘espectacle per tal de fer-se amb la complicitat de petits i grans. Un muntatge fet a mida en què es cuiden molt els detalls i on la música en directe esdevé un bon complement a l’única actriu-titellaire que desenvolupa tots els papers de l’auca.

Espectacle de titelles de taula, interpretat per la Susanna Rubio, una notable actriu i cantant, que ha estat força temps en companyies per a públics familiars i escolars. Ara, la Susanna té la seva pròpia companyia de titelles, de la qual n’és la única component dalt de l’escenari. Anem a l’espectacle. Durant poc més de 40 minuts, ens explica d’una manera senzilla, entenedora i plena d’encant, les aventures del nen que era tan petit com un dit polze en néixer: En Polzet. Una escenografia molt aconseguida, amb un ‘quiosquet’ que fa les funcions de botiga de verdures, d’on van sortint tots els elements i paisatges de l’acció, fa que visquem l’aventura, cantem les cançons, i avisem al protagonista dels perills que té el carrer per a algú tan petitó. Un espectacle indicat sobretot pels més petits, entre 2 i 5 anys. Pocs espectacles dels que corren actualment em semblen més adients per a ells com aquest petit ‘Patufet’ que agradarà igualment als pares i resta d’adults que els acompanyin. I una dada curiosa: per fi un espectacle de contes (no és el primer, però cal destacar-ho per infreqüent) que fa servir música ben nostra, com cançons tradicionals i -atenció!- sardanes, per subratllar l’acció. Un espectacle rodó pels més petits, que segons m’explicaven a l’acabar la funció, ha estat redirigit i ajustat pel Benjamí Conesa, al qual felicitem per la bona feina feta.