Assaig de Bach: Canvi de pell

El braceig de la María Muñoz i la
Federica Porello a un mateix temps omple la sala Pina Bausch del Mercat de les
Flors. Uns gestos ferms però delicadíssims fets al compàs d’una de les peces
del Clavecí ben temperat de J.S Bach.
Continua la frase i sembla com si cadascuna estigués davant el mirall, fent els
mateixos moviments, encara que de seguida te n’adones de la falsedat d’aquest
símil perquè encara que iguals, cada ballarina dota els moviments d’una
qualitat ben diferent, cada cos fa seu de manera distinta la mateixa partitura
coreogràfica.

La Maria Muñoz, ha estat la creadora
i, fins ara, única intèrpret d’aquest solo estrenat el 2004 amb el qual ha
recorregut escenaris de tot el món. Una peça feta a la seva mesura que ara
representa per primera vegada la Federica Porello, ballarina italiana de gest
subtil i depurada tècnica. Ambdues es troben de nou aquest matí per fer les
darreres correccions i acotacions abans de l’assaig general previ a l’estrena (dies
20 i 21 de febrer) a la mateixa sala Pina Bausch on ara treballen.

“Pot ser una mica més intens aquest
moviment” li diu la Maria a la Federica mentre l’indica amb el seu cos a quina
part es refereix. La primera parla, es mou, recorre l’espai mostrant el que
diu. La segona escolta, pregunta, afirma amb el cap, repeteix gestos, els
destil·la i els fa seus. De tant en tant cadascuna pren notes. Hi ha
indicacions que recordar, dubtes que resoldre, línies que tancar, i per això
res millor que una llibreta amb fulls blancs ara omplerts d’una intensa
experiència de transmissió i reinterpretació d’una obra clau de la creación
contemporánea del país.

Bach és una peça de dansa molt pura. A l’escenari en blanc pren cos la relació
del moviment d’una sola persona amb els preludis i fugues del compositor
alemany. Per això la musicalitat pròpia de Federica Porello va ser determinant
a l’hora de convertir-la en depositària d’aquest llegat creatiu. Ella havia
format part de l’elenc artístic del muntatge L’esperança de vida d’una llebre al 2013, on havia tingut l’ocasió
de conectar amb la fisicalitat i la gestualitat de Mal Pelo aportant el seu
ample bagatge com a ballarina i creadora.

“Ara pots deambular per l’espai
blanc. Aquí hi ha un moment molt bonic de suspensions” i li demana al tècnic de
tornar a posar la música, “posem el preludi 1”. Després de repetir-ho, la
Federica pregunta sobre les baixades i pujades, “hi ha uns crescendo just aquí”
diu la Maria, qui te interioritzat el tempo de cada preludi i afegeix “aquí les
mans estan molt bé”. A mesura que s’intensifica la música s’intensifica el
moviment de la Federica, el rostre i el cos de la qual recullen aquesta
cadència barroca amb fluïdesa. Tota aquesta complicitat té com a objectiu
tornar a emocionar el públic com ha fet aquesta obra des de la seva estrena.

Dues setmanes d’assajos compartits
entre la coreògrafa i la ballarina i un període de treball d’estudi en solitari
de Porello son a punt de concloure. Una feina intensa i generosa que avui hem
viscut amb doble plaer compartint amb les dues artistes el seu temps.

BACH v_1 from malpelo on Vimeo.