L’amansi(pa)ment de les fúries

Carla Rovira té un estrany idil·li amb Shakespeare. Al Temporada Alta va esclafar, amb Laura Blanch i  Ramon Bonvehí,  un Hamlet (Calla, Hamlet, calla) per poder fer un cant a la (falta) de llibertat d'expressió a l'estat espanyol. Ara, de la mà de Parking Shakespeare, ha girat com un mitjó L'amansiment de la fúria. Ho fa, a més, coincidint amb la voluntat dels Pirates Teatre que també tenen versió pròpia aquest Grec (Les feres de Shakespeare). Rovira signa uns treballs amb un to molt despullat d'artifici. I això ho ha sabut conjugar amb el treball de la companyia, que s'ha ventilat totes les comèdies de Shakespeare en una dècada. L'obra funciona perquè s'han conjugat molt bé el punt lúdic de Parking Shakespeare, amb l'actitud radical de la directora (que, sovint, juga amb el cinisme per a contrastar i fer evidents els discursos anacrònics de classes privilegiades).Rovira ha transformat el mitificat Shakespeare en una mena de bufó, narrador que s'enorgulleix que, cinc segles més tard, es continuïn traduint els seus versos. Ara, en aquesta versió en què surt prou malparat, es converteix en una mena de dimoni escuat de la cançó popular d'Els Partorets. Perquè, parlem clar, la comèdia, avui peca d'un masclisme que insulta als mateixos homes. Un despropòsit que ha caducat (com la van presentar fa 10 anys els mateixos de Parking Shakespeare? Seria interessant revisar els vídeos...) I és que, amb els darrers anys, tot el teatre està vivint una necessària revisió amb ulleres liles. Això fa que, sovint, la ràbia passi de cantó i no sigui capaç de construir una societat tolerant més equitativa entre tots. Les dones guanyen força quan les nobles i les criades actuen conjuntament, davant la sorpresa del jove que pretenia resoldre els seus problemes econòmics domant la jove, tinguda per rebel i harpia, a Pàdua. Ella era tinguda per una fúria per la seva tossuderia en fer-se valdre amb bons raonaments.Strindberg, ben poc defensor de les dones que les va fer patir en vida i també en les fustes del teatre, va imaginar-se a La srta Júlia, com un criat podia dominar una jove aristòcrata, només pel fet d'haver-la posseït. Aquí, el criat que es fa passar per Lucenzio, no és beneït en la conxorxa. Elles sí que admeten que les limitacions entre les criades i les filles de nobles no són iguals però són salvables. Que es poden ajudar. També amb les dones negres, és clar. La ràbia apareix divertida i sense cap mena de justificació divina. Símplement, és una reacció que se serveix divertida, amb màscara i armes, però mai amb la intenció d'amenaçar més que fer passar un fil de por al personatge estomacat. Shakespeare, ja cal que revisi els seus textos i que, en tot cas, es disfressi de pastoreta i surti per cames abans que aquesta colla de feministes decideixin fer.li la pell. Divertida, amb les idees ben clares i molt fresca.

¿Es pot questionar a Shakespeare?.  Sens dubte. Ningú és intocable i es bo i sa questionar-s´ho tot. Sols des de la reflexió podem avançar. A més és evident que Shakespeare escriu algunes de les seves obres des de l´ òptica masclista, L´amansiment de la fera, és molt clar,  justificant accions I fets que actualment  són indefensables. Cal respectar l´autor, però es necessari qüestionar-lo i situar-lo en l´ època en que va escriure el que va escriure.  De no fer-ho ens convertim involuntàriament i irresponsablement en complices. La dramaturga y directora  Carla Rovira Pitarch en L´amansi(pa)ment de les Fúries, en fa una lectura molt encertada i divertida començant pel títol, tota una declaració de principis. Respecte l´autor i els seus versos, però a l´hora el discuteix, quan justifica que els homes facin i desfacin seguint els seus interessos on les dones són un simple objecte passiu d´intercanvi. Al llarg del dinàmic muntatge, portat a bon ritme i utilitzant amb saviesa l´espai circular en forma d´espiral on s´asseu el públic, els actors i les actrius apareixen per tots els costats i s´interrelacionen amb el public quan cal i sense perdre el fil de la historia. A la primera part de l´espectacle tot i mostrant amb gran sentit de l´humor les primeres rebel.lies de criades i pubilles, manté la voluntat de l´autor i els homes manen.  Però la llavor està incubant -se i la Fúria Feminista acaba per rebel.lar-se quan pubilles i criades comprenen que formen part d´un mateix col.lectiu maltractat i que sols juntes aconseguiràn enfrentar-se al poder masclista i canviar l´ordre de les coses. L´autor, Shakespeare, es jutjat, Fuck you, Will, i acaba fugint acovardit I sense comprendre pas res del que passa (ell va viure del 1564 al 1616). Totes les actrius i tots els actors estan magnífics, espontanis i dominant els ressorts de la comèdia. La Companyia Parking Shakespeare, enguany s´ha dividit en dos, tot fent per primera vegada un drama, Titus Andrònic (dies parells) i la comèdia que ens ocupa (dies senars), amb el que han inclòs actors i actrius invitats per completar el repartiment. Allí hi estan, actors veterans, com l´ubicu Oriol Genis, que encarna Gremio el pretenent vell i ric, o Silvia Albert Solape, com a la criada negra Grunio. Actors de mitja edat com Oscar Jarque, que interpreta a Hortensio criat de Tranio, i joves actrius com Andrea Artero (absolutament deliciosa en el seu paper de Lucencia, que acaba enamorant a la pubilla pretesa per tots), Esmeralda Colette, no menys divertida, com la criada Biondello i Laura Vila Kremer, la pubilla dolça que acaba enamorant-se passionalment de Lucencia (una de les escenes més divertides). Amb ells la meitat de la companyia Parking Shakespeare, Santi Monreal, com a Baptiste el pare de les pubilles, José Pedro García Balada, com a Petruccio el prepotent i maltractador pretenent i desprès marit de la pubilla rebel, l´Ariadna Matas, la pubilla rebel Caterina, l´Adrià Díaz, com a Tranio el pretenent jove i Ricard Sadurní, en el paper de Shakespeare, l´autor que intenta controlar, sense gaire sort, els seus personatges.  Una excel.lent versió i una notable direcció Carla Rovira Pitarchse´ns mostra com una creadora a tenir molt en compta. Els seus darrers treballs son Màtria, sobre les dones silenciades de la guerra civil i la generació de posguerra, estrenat a la Fira de Tàrrega-2017-Temporada Alta-Nau Ivanow, representada al Teatro Español de Madrid els dies 16 i 17 de juny del 2018,  i Aüc, el sonido de las grietas co-produït amb Les Impuxibles (Clara i Ariadna Peya), sobre la violencia sexual, estrenada a l´Espai Brossa i a la Sala Beckett 2017. Abans havia treballat com a actriu en diversos muntatges de LAminimAL Teatre. www.carlarovira.cat Actors de la companyia que participen a L´amansi(pa)ment de les fúries Adrià Díaz. Llicenciat per l´Institut del Teatre. Destaquem Kyla (Fredor), al Versus Teatre (premi crítica revelació-2014). Ha treballat amb les companyies Àdalids i La Canina i en diversos curtmetratges i programes televisius. José Pedro García Balada. Llicenciat en Filologia Hispànica i Llicenciat a l´Institut del Teatre. Ha treballat a les companyies Carles Santos, Comediants, La Cubana i recentment l´hem pogut veure a Sherlock Holmes (teatre Apolo, dirección Ricard Reguant-2018) i a la pel.lícula SuperLòpez (2018).. Ariadna Matas va estudiar a l´escola Nancy Tuñón y es co-fundadora de la Companyia Tanaka especialitzada amb espectacles per a infants i joves. Es també titellaire i cantant i ha actuat amb diversos grups de rock i bossa nova. Santi Monreal és també cantant i llicenciat per l´Institut del Teatre i co-fundador de la Companyia de Commedia dell´Arte Dei Furbi. Va actuar al TNC a Dissabte, diumenge, dilluns i El café d ela Marina. Ricard Sadurní és llicenciat per l´Institut del Teatre I ha treballat amb els Comediants I amb la companyia L´Avalot, entre d´altres. Actors invitats Oriol Genis. Reconegut actor i cantant, amb un llarg recorregut artístic. Recentment ha treballat al TNC, amb Els jocs florals de Can Prossa-2018 i El gran mercado del mundo, 2019. Impagable el seu monòleg homenatge, ¿Qué fue de Andres Vilarrosa? Silvia Albert Solape. Autora de No es país para negras, estrenada el 2015, amb dramaturgia de Laura Freijo, sobre textos i experiències de la propia actriu, el 2016 estrena, Migraré, migraràs migraran, amb textos de Javier Gutiérrez, Forma part del col.lectiu de poetisas afros, Entrevista a www.afrofeminas.com Oscar Jarque (Barcelona, 1977). Llicenciat per l´Institut del Teatre. Am buna llarga trajectòria. Co-protagonista de la sèrie Si no te hubiese conocido (2019), Geronimo Stilton (2011), Nit de Reis-Cia Els Pirates (2014), Germans de sang, (2014).. Andrea Artero, llicenciada a l´Institu del Teatre, va interpretar El mar no cap dins d´una capsa de sabates, companyia resident El Martell, Teatre Tantarantana, 2017. Recentment l´hem pogut veure a la sèrie Mira lo que has hecho, de Berto Romero. Esmeralda Colette, actriu i cantant colomenca, va estudiar a l´Institut del Teatre, lva estrenar Lovely precius Dream, sobre la vida de la cantant Nina Simone, al Círcol Maldà (2018). Laura Vila Kremer. Va estudiar a l´Escola Nancy Tuñon.Treballa en l´ambit del Teatre de les Oprimides amb NUS Processos Socials i Creatius. Membre fundadora de la Companyia Casa Real i co-organitzadora de les sessions Assajar és de covards del Teatre Tantarantana. Deu anys fent Shakespeare a l´aire lliure La Companyia Parking Shakespeare va ser creada fa deu anys per un col.lectiu d´actors i actrius, sorgits la major part de l´Institut del Teatre I la resta de l´Escola Nancy Tuñón. L´objectiu era oferir cada estiu un Shakespeare gratuït i a l´aire lliure, aprofitant l´espiral del bell Parc de l´Estació del Nord que ofereix un temptador espai circular central apte pel teatre, i protegit del sol pels pins. Al no requerir d´escenografia, ni llums, tot el protagonisme recau en el text i els actors. El 2012, la companyia va ser convidada al Festival Sonnet Sunday que organitza el Shakespeare Globe de Londres, en representació de la llengua catalana, i precisament en aquest marc el director artístic Pep García Pascual va recitar per primera vegada en català uns sonets, traduïts per Salvador Oliba. El 2016, la companya aconseguir el Premi Critica Serra d´Or, i des del 2015, va ampliar el seu radi d´acció als hiverns, oferint obres d´autors contemporanis, .    Durant aquests 10 anys, la companyia ha creat 16 espectacles: “L’Amansiment de la fúria” (2009. Dirigit per Pep Garcia-Pascual), “La Comèdia dels errors” (2010. Dirigit per Miquel Àngel Ripeu), “El somni d’una nit d’estiu” (2011. Dirigit per Joan Maria Segura), “Treballs d’amor perduts” (2012. Dirigit per Marilia Samper), “Nit de reis” (2013. Dirigit per Iban Beltran), “Pell de Mercuri” (2013. Dirigit per Antònio Calvo), “Woyzeck” (2013. Dirigit per Marc Rosich), “Molt soroll per res” (2014. Dirigit per Israel Solà) i “Eduard II” (2014. Dirigit per Roberto Romei), ”Al vostre gust” (2015. Dir. Llàtzer Garcia), “Les males persones” (2015. Dir. Carles Mallol); “Les alegres casades de Windsor” (2016. Dir. Marc Rosich), “Déu és Bellesa” (2016. Dir. Alicia Gorina), “Els Dos Cavallers de Verona” (2017. Dir. Jordi Centelles), “Tot va bé si acaba bé” (2018. Dir. Mònica Bofill i Judith Pujol), “Woyzeck” (2018. Dir. Marc Rosich). Des del 2013, ampliant l´oferta a la tardor, estrenant obres contemporànies. Arribat aquest punt cal mencionar la resta dels components de la companyia Parking Shakespeare, que participen en l´altre muntatge Titus Andrònic, sota la direcció d´Israel Solà, autor també de la versió: Mireia Cirera, Ester Cort, Carles Gilabert i Pep García Pascual. www.parkingshakespeare.com j Text: [email protected]