SiNOPSi
KALIMAT (paraules) és un relat de deu refugiats, cinc dones i cinc homes del camp de Nea Kavala, al nord de Grècia, que fruit d’un taller d’escriptura desenvolupat aquest estiu pel projecte Paramythádes exposen en primera persona la seva situació actual. A partir d’aquests textos, Helena Tornero ha fet una dramatúrgia que comptarà amb la complicitat de deu actors i actrius per posar veu als refugiats.
La plataforma Coincidències ha habilitat un espai per recaptar fons per ajudar a millorar les condicions de vida de les persones refugiades, clica aquí
ARTICLE
«La dramaturga Helena Tornero explica el procés de Kalimat» | Por Teresa Ferré
Avui al TNC es representarà en única funció Kalimat (paraules), una lectura dramatitzada sorgida d’un desig, ajudar les persones refugiades a través de les arts escèniques. Tot va començar amb un dinar i aquella conversa “tinc ganes d’anar a ajudar, però què puc fer jo a Grècia?” Lola Armadás, gestora cultural, i Helena Tornero, dramaturga i directora, pensaven anar a cuinar, netejar, a ajudar al que fos perquè “igual això del teatre no era adequat quan la gent pateix fred i gana”, diu Tornero. Però els seus contactes amb altres artistes grecs i petites organitzacions no governamentals sobre el terreny els van indicar el contrari. Endavant! Teatre, dansa i música són més que necessaris en camps on el pes del pas del temps i la depressió també destrossen les persones. L’equip es va començar a eixamplar. Jorge Picó, format a LeCoq i que ha treballat en teatre social, va fer l’assessorament previ enfocant cap al teatre de gest. A més de Tornero i Armadás, Pau de Nut hi ha posat la música i han completat la colla l’actor Marc Pujol, l’actriu i directora Alicia G. Reyero i la també actriu Manar Taljo, d’ascendència síria. Havia nascut el projecte Paramythádes, −mot grec que significa “contadors d’històries” o narradors− amb el recer i feina de l'associació Coincidències.Pocs mesos més tard, amb un taller de dansa per a nens que van utilitzar també les dones, un espectacle de música i gest, moltes ganes i la plena consciència de fer fins on podrien, van viatjar a Grècia. “Vam preparar una mica de tot, sabent que igual en arribar no podríem fer totes les activitats, o algunes les canviaríem, o simplement ajudaríem a posar mantes” explica la dramaturga. Durant quinze dies a l’estiu, al camp militaritzat de Nea Kavala, van realitzar diversos tallers amb dones, adolescents i nens petits, a més d’algunes actuacions . Explicar en primera personaUn dels objectius inicials era formar alguns refugiats i voluntaris permanents perquè un cop marxessin poguessin continuar fent activitats i tallers. Ho explica Tornero: “això era molt important per a nosaltres, perquè una de les problemàtiques que tenen aquestes persones és que a més de perdre-ho tot, estableixen lligams amb voluntaris que marxen i no veuen mai més. Volíem que, d’alguna manera, hi hagués continuïtat”.Fou durant el workshop de teatre que realitzaven ella, Alícia G. Reyero i Marc Pujol que va es va forjar Kalimat. “A mi alguna gent m’havia dit: hi vas? Segur que trobes inspiració per escriure alguna cosa. Però jo deia: no vaig a fer de dramaturga, em sentiré molt malament si faig això. Hi vaig com a ciutadana”. Les activitats eren per a que aquestes persones se sentissin millor, recuperessin el seu cos a través de la dansa o, en el cas del teatre, la paraula: “i ho van demanar ells. Volien explicar la seva situació a través del teatre. Llavors els vam oferir la nostra ajuda. Vam preparar una obra de deu minuts, ells feien tot, nosaltres vam dirigir una mica. Era com el final del workshop. Vam proposar si el volien mostrar o no, i van dir que sí.” Així va ser la primera representació teatral a Nea Kavala i l’espurna que va engegar la companyia de teatre que ara hi ha al camp.De Nea Kavala a la Sala Tallers del TNCDe retorn a Barcelona, Tornero va reflexionar sobre la seva feina. Si ella com a dramaturga rebia encàrrecs, per què no intentar que deu refugiats escrivissin els seus textos i els portessin a escena? "No ens agrada gaire l'ajuda només assistencialista, sinó que ens ho hem plantejat com un acte de solidaritat, sí, però d'igual a igual i a través del qual ells poguessin tenir alguns diners guanyats per ells mateixos". Amb la resta de companys van decidir parlar-ne amb Xavier Albertí, director del TNC. Després d'alguns mesos més de feina, finalment deu autors han escrit el seu testimoni: Ahmed Al Hamso, FatimaFaraj, GhadirGhadir, KhamissaHussein, Shaenaz Mamo, Bakher Mohamad, Mahmood Mohammad, Manar Mostafa, HusseinMostafa, Maryam Mustafa. Textos escrits en àrab que Martí Camprodon, Monir Mir Jellou, Abdallah Tagourramt el Kbaich i Lame Taljo han traduït al català. Helena Tornero els ha trenat fins convertir-los en la lectura final, "només afegint algunes frases perquè tingués un sentit dramatúrgic. Se'n parla molt del tema però estaria bé escoltar-los. Normalment qui parla dels refugiats no es troba en la seva situació. L’escolta és important, en el teatre. Escoltar les paraules, i les seves paraules és de les poques coses que tenen ara mateix.".Tothom podem veure aquesta lectura Les entrades per avui estan exhaurides. Però aquest vespre, públic i autors, podran seguir l’espectacle per streaming a través del canal de youtube del TNCL’equip Paramythádes no s’atura i vol continuar treballant. Aquí pots col·laborar.
«Trobada d’assaig amb Isak Ferriz i Georgina Latre» | Por Teresa Ferré
La directora i dramaturga Helena Tornero ha trenat un text a partir de les narracions de deu persones refugiades que va conèixer fa pocs mesos. Amb la complicitat d’una desena d’actors i actrius la seva veu pujarà a escena a la Sala Tallers del TNC. Hem parlat amb dos dels intèrprets: Isak Ferriz, que serà Bakher Mohamad, i Georgina Latre, que farà de Fatima Faraj. Les fotografies mostren clarament que aparenten edats similars però la casualitat les ha situat en experiències vitals ben diferents. A Ferriz i Latre els indigna context que vivim, injust, trist i que els provoca vergonya. Tots dos coincideixen en què cadascú, des del seu àmbit, amb el que pugui, pot fer alguna cosa per canviar-ho. Els demanem algunes impressions abans de començar l’assaig.Isak Ferriz no ha estat mai a cap camp de refugiats, però quan Tornero li va explicar el projecte va dir un sí rotund d’immediat sense tenir gairebé cap informació. “És dels textos més colpidors que he llegit mai, perquè no són les paraules d’un autor que exposa una tesi, sinó les vivències d’algú ara mateix. El primer dia d’assaig va passar una cosa, es va cremar l’escola al camp, i ara surt al text. És impressionant veure de primera mà què senten, és tan trist i tan injust el que els passa.” -Fins a quin punt estàs interpretant un personatge?-!!Socorro!! L’has clavat. Sí que hi ha coses que he parlat amb la directora, però no ho estic afrontant com una preparació d’un personatge. Ho intento, però per distanciar-me una mica, perquè si t’apropes... et trenques. Llavors no podria fer la meva feina, que és ser actor. És una responsabilitat davant una persona que estàs en contacte amb ell.-El coneixes? No personalment, però bé, ell envia vídeos a l’Helena i l’Alícia. I clar, és tan estrany. Són les paraules d’una persona que està patint la injustícia des de fa uns anys.-Tens curiositat per ell? T’agradaria trobar-t’hi?-I tant, l’Alícia l’altre dia va apuntar una cosa del seu text i ell va opinar. És molt diferent això de qualsevol treball. Ara ja no està al camp, ha pogut arribar a Alemanya on un dels seus germans fa vint anys que hi viu. Però hem de ser conscients que arribar no vol dir la fi i que tot ja va bé. És començar de nou un altre cop, vens d’una guerra, en un lloc amb una altra cultura i amb tot el que s’ha deixat enrere. Tens un trauma.Quan arriba a l'assaig, Georgina Latre acaba d’aterrar de Grècia no fa ni dotze hores. És el tercer cop que va i torna d’un camp de refugiats. Es mostra crítica amb les grans ONG i amb cert turisme solidari que aquest estiu ha vist de ben a prop. Irradia cansament i energia a parts iguales.-Com combines el fet d’estrenar al Grec i marxar després a un camp?-(Riu molt fort). Sí oi?En el primer moment pensava que era un deure. Em feia moltíssima vergonya com a ciutadana europea. Ara va més enllà d’això. Primer no hi volia anar, perquè tenia molta por. Pensava en què jo sóc actriu i també en què igual no sabria reaccionar emocionalment. Després, quan comences un projecte vols seguir i saber que les persones amb qui estàs també estan bé.-I el lligam emocional que hi estableixes?-Amb els primers de l’estiu ara són amics meus. Hi ha un parell que estan vivint ja a Finlàndia i m’han dit que els visiti. Els vaig conèixer al primer viatge. He de reconèixer, però, que quan he tornat ha estat diferent, intento no apropar-me tant. És cert també que allà hi ha gent que no treballa directament amb els refugiats, estan en temes de logística per exemple, però no volen relacionar-se també per la seva pròpia protecció.-Tu venies del camp del voluntariat? No. He fet de zero a 100, de res a coordinadora allà, amb una organització molt petita “Where is the life”. El camp que jo estic Lagkadikia, és de menors no acompanyats.-Després de la lectura tornes cap a Grècia? No, ara estaré aquí un mes o així... Però segueixo treballant pel projecte i evidentment en contacte amb el camp.Més informació dels projectes:Paramhytádes. Kalimat / apadrina una butacaWhere is the life
