El TNC ha acollit,
en una única funció i com a lectura dramatitzada, Kalimat (paraules). La obra és el resultat d’un taller d’escriptura
dramàtica al camp de refugiats de Nea Kavala, prop de la frontera grega amb
Macedònia. Sobre els textos de deu persones que viuen allà, Helena Tornero ha
bastit una dramatúrgia molt interessant en la que la veu de cada un dels
personatges es barreja amb la dels seus companys fins a mostrar-nos una mena de
mosaic on totes les peces són igualment importants i necessàries. La iniciativa
parteix del projecte Paramythádes: un projecte artístic (tallers de dansa,
teatre i música) adreçat a nens i adolescents refugiats amb l’objectiu
d’oferir-los un espai de llibertat, expressió i creació. Es tracta de donar veu
als refugiats, fer-los sortir per una estona de les fredes estadístiques o de
les distants imatges que ens proporcionen els telenotícies. Donar-los veu i nom
per a què podessin abandonar per un moment els seu propi drama explicant-lo.
Una efectiva forma d’ajudar-los a reflexionar sobre la pròpia situació i de
donar a conèixer la seva realitat i la de tantes persones com ells. La
complicitat dels actors ha estat fonamental per fer aquesta aproximació al que
podria ser una posada en escena del drama dels refugiats en primera persona. El
resultat, força lluït pels pocs assajos, ens dona una visió calidoscòpica d’una
cruel realitat. A aquesta realitat es suma la veritat escènica d’uns actors i
actrius -alguns experimentats com Teresa Vallicroso, Anna Güell, Jordi Figueras
o Roger Casamajor, altres no tant-, que, sense impostures, presten la seva veu
i la seva presència als qui viuen atrapats entre les bombes i les fronteres.