No és fàcil fer riure. I encara menys sorprendre l’espectador quan la broma ja rodola carena avall i sembla que només pot haver-hi un despropòsit darrere l’altre. Una idea genial no enganya gens. No pretén res més que divertir i ho aconsegueix. Gràcies a un treball de sincronització de portes i de canvis de vestuari i unes interpretacions tant còmiques com d’antiheroi patètic. Lluís Villanueva gaudeix el perfil de seductor, de pragmàtic llauner i del desgraciat d’El sopar dels idiotes, per moments. Un paper, doncs, que ensenya la seva versatilitat i velocitat en el canvi de vestuari! Xavi Mira és un patir estrateg de pega que pensa que desbancarà el presumpte flirteig. Susanna Garachana,  fa el paper d’ensopida dona de mitjana edat que l’ha seduït la picada d’ullet d’un venedor de pisos afilat. Anna Azcona, en el seu retorn de la comèdia, és una veïna amiga de ficar-se fins a la cuina del pis veí i preocupar-se de les desgràcies dels altres. La seva ànima espiritual de feng shui recupera cos i passió en un enèsim equívoc. El públic, divertidament cruel, riu perquè ja intueix què passarà. I, en certa manera, s’equivoca.

La peripècia dramatúrgica és fina com un paper de fumar: Un marit busca una forma per confirmar que la seva dona està a punt d’enganyar-la amb un agent immobiliari. Aquí no hi ha cap posició de privilegi per aconseguir un contracte de lloguer (com a Busco pis!). Simplement, una seducció sexual irrefrenable, una necessitat de sacseig als seus ensopits anys de matrimoni. El marit, dèiem, troba de casualitat una persona idèntica a l’amant i mira que ella se’n desdigui provocant un sopar on el fals amant desarmi amb uns defectes insuportables. Un joc de faldilles, amb un to de mascle ferit, que resson a la celeradíssima Pel davant i pel darrera.

La paròdia de Sébastien Castro, que ha dirigit Xavier Ricart, segueix fil per randa la filera d’embolics original, això sí jugant amb el llenguatge en català, que ha traduït Susanna Garachana (El favor). Una idea genial recorda prou a la comèdia, protagonitzada per Joan Pera, Un sogre de lloguer, escrit a 4 mans entre Garachana i Jaume Viñas. Què en aquest triangle amorós aparegui el doble, el seu germà bessó i encara la veïna no fa més que trufar el pastís. Una idea genial és una obra per veure en parella sense angúnies perquè, al cap i a la fi, una crisi ajuda a reforçar els vincles, fins a la pròxima crisi. Probablement, la relació inicial seria menys agònica si deixessin més portes obertes en el seu apartament construït amb material barat i que provaran de despendre’ns engalipant a un més ignorant que ells. En el fons comèdia àgil i patètica de supervivència.