La companyia La Mula, formada per Magda Puig Torres i Andreu Martínez Costa, recupera a la Fundació Espai Brossa-Centre de les Arts Lliures –dins el cicle Objectes Perduts (IF programa expandit)– el seu segon espectacle, Manual per a éssers vius, que, a diferència de Thauma (2024), atorga tot el protagonisme al text i al dispositiu escenogràfic. La proposta, que es nodreix del llenguatge del titella de fils, l’art japonès dels telons i la maquinària teatral pròpia de la tradició europea, es revela ideal per ser exhibida a la casa de les arts parateatrals.

En aquesta segona part del díptic de La Mula, que explora el concepte de meravella apel·lant a la sorpresa i un radical estranyament, s’explora el poder del text en les nostres vides. De fet, és el Text mateix qui se’ns adreça –es presenta molt educadament–, a través de diferents cartells que els intèrprets-manipuladors, ocults, fan anar amunt i avall amb un sistema de cordes. La paraula es mostra en la seva dimensió gràfica –l’oralitat, si de cas, la posem nosaltres–, i l’esplèndid espai sonor dissenyat per Erol Ileri Llordella complementa amb música i efectes de tota mena el paisatge (d)escrit.

El teatret, dissenyat i il·luminat per Víctor Peralta Carriqui, consta d’una sèrie de bastidors amb diferents telons-pantalla, tots de colors llampants. Els objectes, de factura marcadament artesanal, han estat construïts pel mateix Peralta, Jan Erik Skarby, Tim Lucassen i La Mula. Hi trobem neons amb efecte de pluja, una ruleta, columnes de tela, globus negres que peten sols i taules de la llei. Aquest teatrí sense figures fa pensar en propostes com Allí donde no estamos (2021) i Donde empieza el bosque acaba el pueblo (2022) de Monte Isla, una companyia amb la qual ha treballat Andreu Martínez –de fet, va ser l’únic actor humà d’Un cos sense talent (2024).

Això no és una història, ens adverteix la lletra escrita. El text ens interpel·la des dels cartells que, tot jugant amb mides, formats, disposicions i perspectives, ens condueixen –és un trànsit llegit– d’una sala a l’altra d’aquest singular museu. Els rètols pugen i baixen, vehiculant una reflexió que, en reclamar la nostra atenció, ocupa lloc en el cervell, alhora que crea un espai comú, compartit amb la resta d’espectadors. Entre altres coses, s’estableix una comparació entre la condició humana –atzarosa, orgànica, mortal– i la del text, creat a partir de significants, pauses i intencions. No ens podem resistir al reclam de les instruccions, i això atorga a l’artificial protagonista un gran poder de manipulació. “Estic gaudint de ser el vostre guia” –diu. Hi ha un moment en què el dispositiu envaeix el nostre espai amb les seves inesperades excrecions. Després passem per la sala de jocs –ens hi espera una màquina de poemes amb aspecte d’escurabutxaques–, i accedim, finalment, a la zona fosca.

Fent gala d’una intermitent, irònica i lúdica captatio, l’espectacle s’adreça al públic per posar de manifest –a partir de de la materialitat de l’escriptura– les possibilitats de joc que brinda el llenguatge, però també el temible potencial de manipulació que pot revestir. Mots com justícia, corrupció, Déu, llibertat, il·legal i nació tenen la capacitat de generar o avalar perillosos discursos de conseqüències devastadores. Es constata, així, fins a quin punt les paraules –els relats– construeixen ideologies i identitats.

Sense renunciar a l’humor ni al joc visual, el dispositiu ens confronta amb la tecnologia quotidiana de la paraula, que ens formata amb els codis perceptius de la lectoescriptura. Però cap text, per més autoreferencial que es pretengui, no és autònom: sempre hi ha algú al darrere. I cau, a la fi, l’embolcall de l’artefacte escènic, deixant al descobert fils i titellaires. El fet que els creadors ens permetin, al final de la funció, tafanejar en les interioritats de la maquinària acaba d’arrodonir la proposta, en la mesura que permet corroborar el caràcter prodigiosament precís i minuciós de la seva artesania. Una meravella, sí, adreçada a tots els públics a partir de deu anys.

Crítica publicada a Núvol el 17 de desembre de 2025