“Ara que tens 16 anys, escriu-li una carta al teu jo del futur”. Només entrar, els dinamitzadors del grup ens conviden a asseure en taules i ens donen aquesta indicació. Haurà de passar una estona perquè entenguem que aquest estrany primer contacte ens dona moltes pistes de com es desenvoluparà l’espectacle.

Després de Iaia, obra documental a partir del testimoni de diverses dones grans que recordaven el seu passat, la companyia Mambo Project mira ara cap a l’altre extrem de la vida, repetint mecanisme escènic i consolidant el seu llenguatge. La investigació intergeneracional, l’ús del verbatim (reproducció fil per randa de testimonis orals, amb imprecisions, falques o embarbussaments inclosos), la videorealització en directe i l’experiència participativa són alguns dels mecanismes que retrobarem en aquesta segona creació. Aquest cop, però, hi ha una diferència significativa. A Iaia viatjàvem al passat a través de la memòria, amb testimonis madurs i contundents de qui ja ha viscut molt. A Jovent, en canvi, anem cap al futur guiats per la imaginació, cosa que ens porta a una barreja de reflexions profundes amb comentaris més innocents i fantasiosos.

La companyia ens proposa un joc de rol: ens posarem en la pell d’un grup de joves de 16 anys que han participat en els tallers sobre els quals es basa l’espectacle. En aquestes sessions, els joves inventen i representen la vida present i futura d’un hipotètic amic/amiga/amigui fictici, reflexionant a cada escena sobre temes com la identitat, l’amistat, el sexe, la maternitat o la mort. “Ens estem representant a nosaltres”, diu una de les participants. I és que l’exercici d’imaginació del futur és una excusa que deixa entreveure els anhels i les pors del jovent d’avui. Això sí, l’espectacle està fet amb joves però no per a joves. L’obra adquireix una dimensió molt més profunda per al públic adult, que recorda i contraposa els seus pensaments i vivències amb els que queden reflectits en la peça.

Si a Iaia eren adults els que donaven veu a les paraules de les ancianes, a Jovent són tres intèrprets de la tercera edat els que es camuflen entre el públic per reproduir els testimonis. Les actrius i l’actor s’infiltren entre les taules amb un to fresc i simpàtic, que a vegades cau una mica en la infantilització. Un encert de la peça és el treballat mecanisme escènic, una coreografia mil·limetrada de posicions, moviments i tècnica que inclou una videorealització en directe perquè cap detall passi desapercebut. Al llarg de l’obra l’espai es converteix en un bar, una aula o una residència d’avis, amb només petits elements d’atrezzo molt ben col·locats i ressaltats gràcies a les pantalles. Des del vestuari fins a cada element dels que ensenyen segueix una gamma cromàtica precisa, amb diferents tons de blau que ho emmarquen tot.

Com a nexe entre les diferents escenes, la càmera ens ensenya fragments de les cartes reals que els joves dels tallers van escriure als seus jos futurs. Hi llegim frases que parlen de la por a la soledat, de la necessitat d’(auto)acceptació i de la preocupació cap a les persones estimades, anhels d’aquesta i de totes les generacions. Acabem la peça ajuntant les nostres cartes, les que hem fet a l’inici de l’espectacle, amb les seves. Un moment poètic, ritualista i, per sobre de tot, un recordatori de la humanitat que uneix a totes les generacions.