Pere Hosta és un clown de molts recursos: Està celebrant els seus 20 anys de trajectòria, (aviat és dit). Sap construir petits espectacles d’interacció amb el públic a partir de gags temàtics. Ara, aborda l’univers caní. Agafa l’os i no el deixa anar. Comprova les diferents mantes d’actuar de les bèsties domèstiques, però sobretot, dels seus amos. Que, sovint són una caricatura d’autoritat per la indisciplina de la mascota.

Hosta no necessita cap fil argumental. En té prou en anar exposant algunes de les seves observacions en un cert ordre, com si fossin gags que surten espontàniament de la bossa de passeig. Evidentment, l’escatologia està servida (pixar i recollir caques és un dels esports més ingrats per part dels amos) davant la capacitat de desentendre’s de l’animal. Si, realment, no cal cap lligam en els espectacles itinerants, com pot ser Open door, Dis-order o Postal Express, ara, en quedar pivotat sobre d’una tarima, li aniria millor un fil narratiu mínim, més enllà del desplegament de races canines. Com a Pàjaru, un treball preciós que, cert, navegava, en una dimensió molt diferent.