El pallasso Pere Hosta celebra 20 anys sobre l’escenari posant en evidència el que tenen en comú els gossos i els clowns: Tots dos diverteixen i entendreixen sense dir ni una sola paraula. Amb aquesta premissa, l’artista només necessita una cua i una mica de maquillatge per transformar-se en un personatge caní simpàtic i divertit, que imita i capgira tota mena de situacions quotidianes.

Si el gos és el millor amic de l’ésser humà, la lleialtat del pallasso va cap al seu públic. Així que mentre corre i treu la llengua, el protagonista d’aquest espectacle va demanant als presents que el treguin a passejar, que li donin menjar o que li tirin la pilota, recompensant cada intervenció amb una carícia o llepada. Hosta, com tot bon clown, és un mestre de la improvisació i l’escolta, dues eines que permeten integrar tot el que passa com si formés part planificada de l’espectacle. Així, l’artista té l’habilitat d’agafar al vol cada succés inesperat per convertir-lo en un nou gag, mantenint l’obra viva i espontània.

Com en un recopilatori de vídeos breus de mascotes, la peça no té un arc dramatúrgic sinó que se sustenta en el dinamisme del bombardeig de situacions còmiques. L’obra funciona des de la senzillesa i el minimalisme, sense grans elements escènics. Es basa, en canvi, en la presència del pallasso i en fórmules humorístiques clàssiques com la repetició i el trencament de l’expectativa. Sembla que no li cal res més: grans i petits entrem en el joc, participem en el que ens demana i sortim amb un somriure als llavis.