La dramaturga Helena Tornero explica el procés de Kalimat

Avui al TNC es representarà en única funció Kalimat (paraules), una lectura dramatitzada sorgida d’un desig, ajudar les persones refugiades a través de les arts escèniques. Tot va començar amb un dinar i aquella conversa  “tinc ganes d’anar a ajudar, però què puc fer jo a Grècia?” Lola Armadás, gestora cultural, i Helena Tornero, dramaturga i directora, pensaven anar a cuinar, netejar, a ajudar al que fos perquè “igual això del teatre no era adequat quan la gent pateix fred i gana”, diu Tornero. Però els seus contactes amb altres artistes grecs i petites organitzacions no governamentals sobre el terreny els van indicar el contrari. Endavant! Teatre, dansa i música són més que necessaris en camps on el pes del pas del temps i la depressió també destrossen les persones. 

L’equip es va començar a eixamplar. Jorge Picó, format a LeCoq i que ha treballat en teatre social,  va fer l’assessorament previ enfocant cap al teatre de gest. A més de Tornero i Armadás, Pau de Nut hi ha posat la música i han completat la colla l’actor Marc Pujol, l’actriu i directora Alicia G. Reyero i la també actriu Manar Taljo, d’ascendència síria. Havia nascut el projecte Paramythádes, −mot grec que significa “contadors d’històries” o narradors− amb el recer i feina de l’associació  Coincidències.

Pocs mesos més tard, amb un taller de dansa per a nens que van utilitzar també les dones, un espectacle de música i gest, moltes ganes i la plena consciència de fer fins on podrien, van viatjar a Grècia. “Vam preparar una mica de tot, sabent que igual en arribar no podríem fer totes les activitats, o algunes les canviaríem, o simplement ajudaríem a posar mantes” explica la dramaturga. Durant quinze dies a l’estiu, al camp militaritzat de Nea Kavala, van realitzar diversos tallers amb dones, adolescents i nens petits, a més d’algunes actuacions . 

Explicar  en primera persona

Un dels objectius inicials era formar alguns refugiats i voluntaris permanents perquè un cop marxessin poguessin continuar fent activitats i tallers. Ho explica Tornero: “això era molt important per a nosaltres, perquè una de les problemàtiques que tenen aquestes persones és que a més de perdre-ho tot, estableixen lligams amb voluntaris que marxen i no veuen mai més. Volíem que, d’alguna manera, hi hagués continuïtat”.

Fou durant el workshop de teatre que realitzaven ella, Alícia G. Reyero i Marc Pujol que va es va forjar Kalimat. “A mi alguna gent m’havia dit: hi vas? Segur que trobes inspiració per escriure alguna cosa. Però jo deia: no vaig a fer de dramaturga, em sentiré molt malament si faig això. Hi vaig com a ciutadana”. Les activitats eren per a que aquestes persones se sentissin millor, recuperessin el seu cos a través de la dansa o, en el cas del teatre, la paraula: “i ho van demanar ells. Volien explicar la seva situació a través del teatre. Llavors els vam oferir la nostra ajuda. Vam preparar una obra de deu minuts, ells feien tot, nosaltres vam dirigir una mica. Era com el final del workshop. Vam proposar si el volien mostrar o no, i van dir que sí.” Així va ser la primera representació teatral a Nea Kavala i l’espurna que va engegar la companyia de teatre que ara hi ha al camp.

De Nea Kavala a la Sala Tallers del TNC

De retorn a Barcelona, Tornero va reflexionar sobre la seva feina. Si ella com a dramaturga rebia encàrrecs, per què no intentar que deu refugiats escrivissin els seus textos i els portessin a escena? “No ens agrada gaire l’ajuda només assistencialista, sinó que ens ho hem plantejat com un acte de solidaritat, sí, però d’igual a igual i a través del qual ells poguessin tenir alguns diners guanyats per ells mateixos”. Amb la resta de companys van decidir parlar-ne amb Xavier Albertí, director del TNC. 

Després d’alguns mesos més de feina, finalment deu autors han escrit el seu testimoni: Ahmed Al Hamso, FatimaFaraj, GhadirGhadir, KhamissaHussein, Shaenaz Mamo, Bakher Mohamad, Mahmood Mohammad, Manar Mostafa, HusseinMostafa, Maryam Mustafa. Textos escrits en àrab que Martí Camprodon, Monir Mir Jellou, Abdallah Tagourramt el Kbaich i Lame Taljo han traduït al català. Helena Tornero els ha trenat fins convertir-los en la lectura final, “només afegint algunes frases perquè tingués un sentit dramatúrgic. Se’n parla molt del tema però estaria bé escoltar-los. Normalment qui parla dels refugiats no es troba en la seva situació. L’escolta és important, en el teatre. Escoltar les paraules, i les seves paraules és de les poques coses que  tenen ara mateix.”.

Tothom podem veure aquesta lectura Les entrades per avui estan exhaurides. Però  aquest vespre, públic i autors, podran seguir l’espectacle per streaming a través del canal de youtube del TNC

L’equip  Paramythádes no s’atura i vol continuar treballant. Aquí pots col·laborar.