Trobada d’assaig amb Isak Ferriz i Georgina Latre

La directora i dramaturga Helena Tornero ha trenat un text a partir de les narracions de deu persones refugiades que va conèixer fa pocs mesos. Amb la complicitat d’una desena d’actors i actrius la seva veu pujarà a escena a la Sala Tallers del TNC. Hem parlat amb dos dels intèrprets: Isak Ferriz, que serà Bakher Mohamad, i Georgina Latre, que farà de Fatima Faraj. Les fotografies mostren clarament que aparenten edats similars però la casualitat les ha situat en experiències vitals ben diferents.  A Ferriz i Latre  els indigna context que vivim, injust, trist i que els provoca vergonya. Tots dos coincideixen en què cadascú, des del seu àmbit, amb el que pugui, pot fer alguna cosa per canviar-ho. Els demanem algunes impressions abans de començar l’assaig.

Isak Ferriz no  ha estat mai a cap camp de refugiats, però quan Tornero li va explicar el projecte va dir un sí rotund d’immediat sense tenir gairebé cap informació. “És dels textos més colpidors que he llegit mai, perquè no són les paraules d’un autor que exposa una tesi, sinó les vivències d’algú ara mateix. El primer dia d’assaig va passar una cosa, es va cremar l’escola al camp, i ara surt al text. És impressionant veure de primera mà què senten, és tan trist i tan injust el que els passa.” 

-Fins a quin punt estàs interpretant un personatge?

-!!Socorro!! L’has clavat. Sí que hi ha coses  que he parlat amb la directora, però no ho estic afrontant com una preparació d’un personatge. Ho intento, però per distanciar-me una mica, perquè si t’apropes… et trenques. Llavors no podria fer la meva feina, que és ser actor. És una responsabilitat davant una persona que estàs en contacte amb ell.

-El coneixes?  No personalment, però bé, ell envia vídeos a l’Helena i l’Alícia. I clar, és tan estrany. Són les paraules d’una persona que està patint la injustícia des de fa uns anys.

-Tens curiositat  per ell? T’agradaria trobar-t’hi?

-I tant, l’Alícia l’altre dia va apuntar una cosa del seu text i ell va opinar. És molt diferent això de qualsevol treball. Ara ja no està al camp, ha pogut arribar a Alemanya on un dels seus germans fa vint anys que hi viu. Però hem de ser conscients que arribar no vol dir la fi i que tot ja va bé. És començar de nou un altre cop, vens d’una guerra, en un lloc amb una altra cultura i amb tot el que s’ha deixat enrere. Tens un trauma.

Quan arriba a l’assaig, Georgina Latre acaba d’aterrar de Grècia no fa ni dotze hores. És el tercer cop que va i torna d’un camp de refugiats.  Es mostra crítica amb les grans ONG i amb cert turisme solidari que aquest estiu ha vist de ben a prop. Irradia cansament i energia a parts iguales.

-Com combines el fet d’estrenar al Grec i marxar després a un camp?

-(Riu molt fort). Sí oi?En el primer moment pensava que era un deure. Em feia moltíssima vergonya com a ciutadana europea. Ara va més enllà d’això. Primer no hi volia anar, perquè tenia molta por. Pensava en què jo sóc actriu i també en què igual no sabria reaccionar emocionalment. Després, quan comences un projecte vols seguir i saber que les persones amb qui estàs també estan bé.

-I el lligam emocional que hi estableixes?

-Amb els primers de l’estiu ara són amics meus. Hi ha un parell que estan vivint ja a Finlàndia i m’han dit que els visiti. Els vaig conèixer al primer viatge. He de reconèixer, però, que quan he tornat ha estat diferent, intento no apropar-me tant. És cert també que allà hi ha gent que no treballa directament amb els refugiats, estan en temes de logística per exemple, però no volen relacionar-se també per la seva pròpia protecció.

–Tu venies del camp del voluntariat? No. He fet de zero a 100, de res a coordinadora allà, amb una organització molt petita “Where is the life”.  El camp que jo estic Lagkadikia, és de menors no acompanyats.

–Després de la lectura tornes cap a Grècia? No, ara estaré aquí un mes o així… Però segueixo treballant pel projecte i  evidentment en contacte amb el camp.

Més informació dels projectes:

Paramhytádes. Kalimat / apadrina una butaca

Where is the life