Un dia van veure passar el dramaturg Pau Miró per allà i a les quatre integrants de T de Teatre els va semblar que la intriga de l’obra ‘Els jugadors’, amb homes dels seixanta anys, (Teatre Lliure de Gràcia) es podia ampliar i reinventar amb quatre dones com elles. I així va ser com l’autor, en un parell de temporades, ha tancat i barrat la trilogia que va continuar amb ‘Un refugi indie’, amb joves desorientats de vint anys, (Sala Beckett) i que ha titulat ara ‘Dones com jo’, a la ratlla dels cinquanta anys (Teatre Romea).

Les quatre dones en qüestió —de fet, cinc, perquè n’hi ha una d’absent d’un temps anterior que crea misteri i deixa els espectadors amb la mel a la boca— són quatre tipus model d’una generació determinada, la que ara es troba a la cinquantena encara amb la joventut a flor de pell i que veuen frustrats els seus propòsits adolescents reblats per la crisi: una biòloga que treballa de taquillera en un peatge d’autopista; una arquitecta a l’atur; una arqueòloga que fa de senyora de la neteja; i una professora d’institut que acaba de ser acomiadada perquè al sistema educatiu li sobren docents. Retrat robot sociològic, doncs, d’un temps que ara sí que ja és el nostre i qui sap quan passarà.

El muntatge li ha sortit breu, aquesta vegada, a Pau Miró. I més val així, sense forçar, que no pas que s’hagi d’allargassar per acontentar el públic. Ho dic perquè s’anuncia a la vora dels 85 minuts i elles l’enllesteixen en uns 70 minuts. Plis, plas! Minicoreografia final i cap a casa… si no plou!

En aquest setanta minuts, hi ha hagut temps per retrobar-hi el fer i desfer de cadascuna de les quatre actuals T de Teatre. Un fer i desfer en continuïtat que per descomptat no decebrà els seus seguidors, que són molts, i del qual només s’escapa —per obra i gràcia del seu personatge— l’actriu Àgata Roca, aquesta vegada, depressiva, en fase de preseparació, allunyada del món exterior, reclosa en un minúscul pis del Raval que pertanyia a un advocat ja mort i les claus del qual li ha deixat una de les amigues d’adolescència que tenia una relació poc clara amb el lletrat.