Comença a ser
habitual (i és una bona notícia) veure teatre argentí en els escenaris
espanyols. Un
dels més clars exponents d’aquesta manera d’entendre l’art i la vida són
Claudio Tolcachir i la seva companyia, Timbre 4. Ho
demostra en la seva tercera obra, El viento
en un violín, que ja vam poder veure al Temporada Alta fa tres anys i que té
les principals característiques d’una manera de fer teatre que es va fer a si
mateixa arran de la crisi del Corralito:
drama de
fons, comèdia com a mitjà d’expressió. Personatges
i paisatges recognoscibles per tots encara que siguin portats a extrems, que
treballen la ironia i la sàtira per plasmar-nos un món ple d’injustícies, de
disgustos, de pobresa, però el nostre món, al cap i a la fi. Una obra per riure i pensar-hi.