Primera crítica de la Melanie Ortega
La jaula de las locas
Teatre Tívoli
Avui dia sembla una mica complicat trobar musicals amb històries no estereotipades i trames que no expliquin el mateix. Justament això és el que ha aconseguit La Jaula de las Locas i aquest fet es veu reflectit en la producció de Nostromolive amb un èxit continuat durant cinc anys. El més captivant d’aquest musical és la seva història, que conté un rerefons social i una lluita a la llibertat que et posa la pell de gallina, tot i que aparegui disfressat amb increïbles coreografies, música en directe i cançons enganxoses.
La cage aux folles, títol original de la comèdia musical, es va estrenar a Espanya l’any 2001; va resultar un fracàs rotund i va deixar de representar-se al cap de dos mesos. No obstant això, el 2018 va ressorgir amb la direcció d’Àngel Llàcer, de la mà de Manu Guix i Andreu Gallén com a directors musicals. Des del 2018 fins al 2023, l’obra ha sigut imparable, i ha estat representada a tot el país. Finalment, com a última parada de la seva gira, aquesta temporada 2023 ha tornat a Barcelona, al Teatre Tívoli.
Dins de La Jaula de las Locas ens situem a un club nocturn anomenat La cage aux folles, a Saint Tropez, que el regenta una parella, Albin i Georges. El seu estil de vida es veu afectat quan el fill de Georges, Michael, vol casar-se amb una noia d’una família conservadora, tradicional i amb un estil molt diferent del d’ell. L’inici d’aquesta comèdia és precedit de balls i cançons que aparenten intranscendència, però seguidament d’això, t’endinsaràs per la seva màgia d’espectacle interactiu.
Existeix una escolta activa per part dels actors que permet que l’obra estigui amb vida a cada moment, s’adapten al públic i segons l’ambient d’aquest, fan un tipus de bromes o unes altres. Es pot notar perquè els mateixos personatges es dirigeixen a l’espectador i creen acudits a partir de les respostes. Ivan Labanda (Alvin) llueix amb llum pròpia en aquesta improvisació amb tons picants i molta sornegueria psicalíptica. És impossible parar de riure i no passar-s’ho bé.
Els membres de l’elenc comparteixen una complicitat i espontaneïtat entre ells. Tal com Ivan Labanda que protagonitza a Alvin, i Ricky Mata a la pell de Jacob. La seva química s’apreciaria més tard a Cantando bajo la lluvia, musical de la temporada passada estrenada també al Teatre Tívoli, on ells feien del duo dinàmic de millors amics. A La Jaula de las Locas donen moments d’improvisacions que no fan més que alegrar-te l’ànima.
En últim lloc, s’ha d’esmentar també un tret característic del personatge de Jacob que és dir onomatopeies, moltes vegades aquestes són acompanyades per Alvin. En aquest instant només comences a sentir sons de lladrucs de gossos i t’adones que no té cap mena de sentit el que està passant però igualment rius.
