El chico de la última fila
Sala Beckett, 24 de gener de 2019
El dramaturg Juan Mayorga va ser professor de matemàtiques de secundària. En un examen, un alumne va escriure-hi una resposta semblant: “No he podido estudiar, profe, porque he estado jugando a tenis. Este fin de semana hasta he salido en el Marca. Cuando sea campeón tu y yo lo vamos a ir a celebrar.” D’aquesta anècdota, i de la seva experiència de professor amb adolescents, sorgeix la idea matriu per a El chico de la última fila.
Un professor de llengua —Sergi López— descobreix un gran talent literari en un alumne —Guillem Barbosa— que, fins llavors, havia passat desapercebut. L’adolescent troba, gràcies a un exercici de redacció, una passió a través de la qual evadir-se d’una existència sense suport familiar, sense ambicions, sense sentit. El noi s’aferra a la narrativa, que li permet crear una realitat molt més suggerent.
A més d’un text brillant, i d’una trama àgil i acurada, amb un final “inesperado pero inevitable”, l’obra compta amb una direcció excepcional (Andrés Lima). La combinació d’il·luminació, escenografia i teatre físic aconsegueix evocar realitats literàries, fictícies, i plantar-les a la cara de l’espectador, bocabadat.
Les interpretacions del Sergi López i Guillem Barbosa són remarcables. És un luxe veure l’actor vilanoví a l’escenari. La interpretació de Barbosa destaca per donar forma a un personatge complex, fred i tèrbol, i per la seva expressió corporal. És cert que en alguns moments el personatge es torna histriònic i farragós. Pot arribar a fer-se una mica pesat. L’adolescència, però, també té aquestes coses. David Bagés, Arnau Comas, Míriam Iscla i Anna Ycobalzeta fan una interpretació excel·lent, mostrant la profunditat d’uns personatges satèl·lit.
Un últim missatge, als estudiants del Màster de Formació al Professorat de Secundària i Batxillerat: Tard o d’hora caldrà desmantellar aquest màster, que és una estafa, denunciar el seu cost (gairebé quatre mil pàfies) i la pèrdua de temps i energies que suposa —treballs i treballets, entregues i entreguetes, bastant inútils. Apropeu-vos a la Beckett. A través de la ficció se’n pot aprendre. És més econòmic, i més profitós.
David Jou
@DavidDovlatov
