• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • Aquests cinc anys
  • /
  • Hi són tots dos, però no es troben
CRÍTIQUES #NOVAVEU

Aquests cinc anys

per Sílvia Mercè i Sonet
imagen
imagen placeholder
PER: Sílvia Mercè i Sonet
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Hi són tots dos, però no es troben

Publicat el: 19 de febrer de 2020

CRÍTiCA: Aquests cinc anys

Aquests cinc anys
El Maldà, 10 de maig de 2018

Ens trobem davant un altre musical amb els seus inicis a l’Off-Broadway (unint-se als múltiples de la temporada com El Despertar, Tick-Tick Boom i Casi Normales). Jason Robert Brown, autor de l’original The Last 5 years, aposta per un format minimalista al màxim, valgui la contradicció, en el que trobem només dos intèrprets, que a més, no es troben mai junts a escena. Ambdós ens expliquen individualment com han viscut la seva relació de parella i la inevitable ruptura d’aquesta, des de la seva perspectiva.

Marc Vilavella i la seva ajudant de direcció, Mara Fernández, aposten en aquesta cas que es representa al Maldà, per a que els dos protagonistes comparteixin escenari per què “no és el mateix deixar a algú, que veure-li la cara mentre l’estàs deixant” com diu la mateixa Mara. Un actor, Marc Flynn, i una actriu, Anna Herebia, són els encarregats de posar-se a la pell de’n Jamie i la Cathy en aquest viatge a través de l’espai i el temps en que hi són tots dos, però no es troben.

A escena, també trobem dos exquisits músics, alternats entre Gustavo Llull o Gerard Alonso al piano, i Anna Follia o Laura Marín al violí. Es tracta d’un musical on hi ha música durant tots i cadascun dels minuts de representació, una música composada amb gran intel·ligència i que cal escoltar moltes vegades per tal de poder apreciar i identificar el joc de les diferents melodies i fórmules que serveixen per abordar determinades temàtiques en vàries de les cançons.

Herebia i Flynn s’enfronten amb tota la seva energia a unes cançons amb gran dificultat vocal que superen amb nota, afegint-hi matisos abordats des de la interpretació que ens fa entrar de ple a la història que ens estan explicant, afegit a l’atmosfera íntima i recollida que crea el Maldà, sense trencar però en cap moment la quarta paret, fent que el públic quedi immers observant el seu peculiar viatge.

Sílvia Mercè i Sonet
@pinyasonet

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / Aquests cinc anys

TÍTOL CRÍTiCA: Veus potents i properes

PER: Cèlia Ventura
Cèlia Ventura
LLEGiR MÉS
novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat