El metge de Lampedusa
Teatre Lliure, 7 de novembre de 2017

Un silenci colpidor i seguidament aplaudiments que no s’acaben. Ningú sembla voler abandonar la sala, intentant digerir el que s’explica a El metge de Lampedusa. L’obra del teatre lliure no deixa indiferent a ningú.

Xicu Masó encarna a Pietro Bartolo, el metge d’una petita illa siciliana anomenada Lampedusa, on fa 26 anys que hi arriben persones que creuen el mar en busca d’una vida millor. D’una forma aparentment senzilla, amb una escenografia de Lluís Nadal que consta d’un escriptori, una camilla i algunes cadires a més d’una pantalla, aconsegueix fer-nos viure totes aquelles petites i grans històries que transcorreren i transcorren encara avui en dia. Perquè és molt fàcil oblidar, mirar cap a un altre costat, veure el diari que hi ha hagut un nou naufragi i girar pàgina com si res, pensar en xifres… Però cada número és una vida, un pare, una mare, un avi, un germà, un cosí, un cuiner, un fuster, un metge, un músic,… El mateix Xicu va fascinar-se pel testimoni del Doctor Bartolo, i ara d’una forma molt humana i vital broda el personatge, mostrant-lo com algú amb sentiments, que també pateix per tots aquells que arriben a Lampedusa pensant-se que és la porta d’Europa que resulta tancada, però amb límits i necessitat que la gent respongui.

Dies després d’haver anat a veure l’obra, encara hi penso. A la societat s’ha arribat a normalitzar la situació actual dels refugiats, cosa que és inacceptable. Cal no oblidar i no conformar-se. El metge de Lampedusa és una obra imprescindible.

Maria Esplugas