L’últim dia de la Mostra comença amb una proposta delicada i íntima que valora el paper de les iaies com a ésser d’amor i bondat que ens ensenya coses de la vida que els pares no poden. Gisela Llimona (alter ego de l’actriu Georgina de Yebra) és una contacontes que té l’habilitat de teixir contes amb aquell to íntim i hipnotitzant que necessita una bona narradora. I ve acompanyada d’una maleta-armari en la que s’amaguen tot d’objectes que Llimona utilitzarà per filar un entramat de viatges. Aquesta proposta de contacontes i teatre d’objectes encaixa molt bé pels més petits de la Mostra, però també genera certa tendresa als més ganàpies.

La Gisela ens parla de la seva iaia, que s’ha mort fa uns dies. Una dona abnegada, que va acompanyar el seu avi, un home de negocis, arreu del món i que sempre es mantenia en silenci, però amb els ulls i les orelles ben obertes. I les mans ocupades fent sempre ganxet. A través d’una bufanda que la iaia li deixa, estira un fil i sent la veu de la seva àvia que li demana que obri l’armari. Des de dins d’aquesta mena de maleta-armari, anirà estirant tot de fils que li descobriran a la Gisela una paraula per fil dita en diferents idiomes. La silenciosa àvia li deixa en herència totes aquelles boniques paraules que ha anat aprenent per tal d’entendres en totes les cultures.

Per cada fil, per cada paraula, hi ha un viatge a un país: França, Japó, l’Orient Pròxim, etc. I en cada país, treu un objecte fet de fil (un cabdell de llana, un mocador palestí…) amb el qual crearà una espècie de coreografia, un ball simpàtic que ve acompanyat sempre d’una melodia que fa recognoscible el país. A aquestes coreografies els hi aniria bé anar acompanyades d’alguna història breu, alguna anècdota de la iaia entorn la paraula dita. Al final, Gisela Llimona es quedarà amb la frase que uneix tots els viatges, una simple i bonica frase que li ha deixat la seva àvia.