S’aixeca el teló del Romea (metafòric). Una parella jove s’acaba de conèixer. El noi la porta al pis on viu amb la iaia. Primer exercici de nyaca-nyaca… però entra, com si fos somnàmbula, avesada a l’orxata, la iaia. I la “feina”, com diu la mateixa iaia, es queda a mitges. De fet, s’hi continuarà quedant durant tota la trama. Avís doncs als voyeurs del segle XXI, que encara n’hi ha: si algú es pensa que l’obra va de sexe amunt i sexe avall, que s’ho tregui del cap. La intenció hi és, però no arriba mai el semen al riu. ‘Iaia!’ és una comèdia amable que, com tothom sap a hores d’ara, s’ha creat gairebé com una festa d’aniversari perquè l’actriu Montserrat Carulla anunciï que deixa els escenaris teatrals ni que continuï apareixent en cinema o televisió. Una decisió presa per la mateixa actriu que els espectadors reben amb respecte i que diu molt a favor de qui ha mantingut una dignitat professional i cívica durant anys i panys, tants, que diu que va debutar al mateix Teatre Romea on ara, presumptament, s’acomiada. (…)