Vist el Diumenge, 26 de març de 2023 al Teatre de Lloret de Mar.

Cap a finals dels anys 80, una sèrie televisiva va irrompre en les vides de tota una generació, canviant els standards, ja que s’acostava a la realitat d’uns nous joves, que ja no eren ‘post guerra mundial’ i tenien altres somnis diferents dels seus progenitors, una realitat urbana i ‘moderna’. Si teniu una certa edat, ja sabreu que ens referim a ‘Treinta y tantos‘. A casa nostra, a la poca televisió que sempre he vist, hi va haver una emulació per a mi molt encertada, en la sèrie ‘Sitges’, en el repartiment de la qual participava el malaurat Carles Sabater, actor -molt bo- i vocalista del grup Sau.

Llarga i densa és l’estela que aquestes propostes han deixat, fins a convertir-se en clàssics. Com és el cas dels ‘textos contemporanis’ que omplen les nostres cartelleres i del que ens ocupa, ‘La pell fina’, que també recull el testimoni de les comèdies agres, que a partir d’una reunió familiar i/o d’amics, destapa les complexitats de les relacions humanes, i tot el que hi viu submergit. De bon rotllo, però.

Els ‘trenta i tants’ protagonistes, una parella que ha tingut recentment un bebè, i que s’ha instal·lat lluny de la gran ciutat, rep la visita d’una altra parella, ja que els amfitrions són amics de fa molt del noi, un actor eternament a les portes d’un premi a la seva feina.

Amb un text força ben trenat, van saltant d’un tema a l’altre, però per damunt de tot planeja la necessitat -o no- de la sinceritat entre amics, però també que l’amistat pot ser més forta que els desencontres.

Bastant rodona, i ben interpretada, desperta força somriures i riures desacomplexats del públic, que d’una forma o altra es va veient reflectit. I no solament els d’edats similars als protagonistes.

Només un però tècnic. No sé si a causa d’haver-se representant principalment a una sala petita, o per quina raó, algunes de les frases no arribaven prou clarament -no per volum, sinó per dicció- als 400 espectadors d’una sala plena a vessar, cosa que no va impedir que la valoració fos tan positiva com es va demostrar al final, amb fortíssims aplaudiments. Un bon producte d’entreteniment i diversió, que no s’estalvia profundes reflexions, en to amable.