CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
La imaginació mou muntanyes
Publicat el: 1 de març de 2021
CRÍTiCA: Canto jo i la muntanya balla
El 2019 Irene Solà publica la seva segona novel·la que es converteix ràpidament en un fenomen literari. Ara, l’adaptació teatral de ‘Canto jo i la muntanya balla’ a la Biblioteca de Catalunya suposa també un revulsiu, una de les sorpreses escèniques de la temporada. De cap manera es tractava d’un èxit fàcil de trasplantar: és un llibre amb un alt voltatge líric en què el testimoni de la narració passa d’humans a animals, de vius a morts, dels núvols als bolets. El relat coral es contagia a la companyia amb un desplegament d’imaginació apuntalat amb economia d’elements pels directors Guillem Albà i Joan Arqué, gent de circ que sap domar el risc des de l’artesania (…)
CRÍTIQUES RELACIONADES / Canto jo i la muntanya balla
TÍTOL CRÍTiCA: Terra mullada i titelles de fusta
PER: Ana Prieto Nadal

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Polifonia sense emoció
PER: Marc Sabater

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: La natura: el ball de rams de la vida
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: El poder mític d’un llamp
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Polifonía de voces
PER: Juan Carlos Olivares

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Cita amb el cercle de la vida
PER: Pep Vila

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Petites gotes de màgia
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8