Jo també em vaig encetar amb un 600 en la tracció rodada automobilística, com la dona de la nova peça de Pere Riera, intensa, evocadora i tendra. Un ordit d’humil drama familiar teixit amb l’adequada proporció d’humor, conflicte i fondària emotiva, amb expressives retrospeccions que permeten reviure la protagonista “absent”, exquisida Mercè Sampietro, que ha deixat un bon forat al bell mig de la casa, buit que ara ocuparà una rèplica exacta del seu dolç confit, el 600 que li va permetre la llibertat, la confiança en sí mateixa i la felicitat. Jordi Banacolocha afaiçona amb propietat el vidu manetes, artífex de la reproducció del cotxe a la sala d’estar que ha astorat les filles: Àngels Gonyalons i Rosa Vila encarnen dos caràcters oposats que tracten de retrobar-se més enllà dels retrets. Interpretacions que, junt amb Pep Planas, condueixen amb bon ritme i precisa pulsió aquesta comèdia aparentment lleugera, però poblada de diàlegs vius i propers. Merescut homenatge a l’utilitari per excel·lència de tota una generació i a la capacitat familiar de metabolitzar el dolor i d’enfrontar-se a l’adversitat solidàriament.