• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Abans que es faci fosc
  • /
  • Pols d’estrelles
CRÍTIQUES
Abans Fosc
Img 0794 Copia
PER: Alba Cuenca Sánchez

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Pols d’estrelles

Publicat el: 17 d'octubre de 2019

CRÍTiCA: Abans que es faci fosc

Som camí. Flux. Transició. Una acumulació de circumstàncies en un lloc concret durant un temps indeterminat. Som un caòtic contrast en constant erosió. Som pensament i moviment, dins i fora, complexitat i nimietat. Pols d’estrelles.

L’obra de la britànica Hattie Naylor posa en relació el procés estel·lar, l’univers i la seva formació amb una de les milions d’existències personals: el procés d’adaptació d’una astrònoma a una malaltia que l’acabarà deixant cega. Com dues histories paral·leles però inevitablement entrellaçades, anem veient escenes de la vida personal i professional de la protagonista, aquesta última formada per les apassionades xerrades que ofereix al planetari.

En el muntatge de l’obra dirigit per Pep Pla, l’actriu Míriam Islca ofereix una interpretació solvent i continguda. Un viatge cap a la foscor en què, tot i la impotència, mai perd del tot la serenitat. La seva tossuda insistència per tirar endavant transmet una emocionant energia de superació sense caure en el drama lacrimogen. S’intueix el patiment, però els moments més durs queden en la privacitat del personatge.

Potser el més vistós de l’obra és la suggeridora posada en escena. A partir d’un complex dispositiu tècnic, el muntatge juga amb la il·lusió i la fantasia . L’espai de Xavier Erra, farcit de sorpreses al cel i a la terra, està format per una plataforma evolvent que, amb els vídeos de Vicenç Viaplana, converteix per moments en univers l’escena de l’Espai Lliure. El so de Toni Ubach, amb l’eco durant les xerrades del planetari i amb les veus d’un seguit de personatges als que no veiem, té una funció evocadora a la par que narrativa. I la il·luminació de Joana Serra s’enfosqueix progressivament identificant públic i protagonista.

De tot això, se’n deriva un muntatge bonic, tendre i fins i tot una mica naïf. Un conte que podria ser per a tots els públics i que convida a deixar anar, acceptar els mals tràngols de la vida i aprendre a circular per les noves etapes del nostre recorregut. No et preocupis. Tot sortirà bé. O com a mínim tot sortirà. Passi el que passi, el camí continuarà… fins que s’apaguin definitivament els focus. 

CRÍTIQUES RELACIONADES / Abans que es faci fosc

TÍTOL CRÍTiCA: Una foscor que il·lumina

PER: Ana Prieto Nadal
Ana Prietofotoacademia1 445x444
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Viatge d’anada i tornada al CosmoCaixa

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Multiple universes

PER: Alx Phillips
Alx Phillips
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Viatjant cap a la foscor es pot trobar una llum

PER: Iolanda G. Madariaga
Iolanda G. Madariaga
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Luces y sombras

PER: Elisa Díez
Elisa Díez
VALORACiÓ

5

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Preciós viatge que il·lustra l’empenta d’una mare

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat