PASQUAL?

No volem ser categòrics, pero podriem ser.ho. Si més, no a l’altura dels seus millors treballs. Medea s’escriu amb la “i”: ‘”impactant”, “imponent”, “impressionant…” no s’acaben els adjectius per aquesta Medea, i no solament per l.actuacio d’Emma Vilarasau, sino pel conjut de l’obra, escenografia i semblances amb l’actualitat
Tot plegat Medea ,casada amb Jasó (Roger Coma), és menyspreuada i desterrada injustament per Creont (Andreu Benito). Aleshores serà una dona que prengui decisions greus a partir de la injustícia i el dolor que paulatinament es transforma en ira.

Medea enganxa des del primer minut amb una seqüència impactant “made in Lluís Pasqual” qui dirigeix amb equil.libri i saviesa una peça que de nou convida a la reflexio: la irracionalitat del mon en què vivim actualment causa dolor però també és fàcil que pugui desencadenar conseqüencies fatals per part dels agredits. Atenció a l’esceografía, sembla que no diguis res però ho diu tot