Peça
teatral escrita, dirigida i interpretada per Felipe Cabezas, acompanyat
de tres actrius i un músic (que interpreta la música de l’espectacle en
directe), que ens narra, a partir d’un encontre estiuenc a Suïssa de 4
amics: Lord Byron, el seu amic Perey Shelley, poeta i noble com ell, Mary Selley, esposa de Percy, i Claire Clairmont, germanastra de la Mary, la creació d’una obra literària universal.

En
ser aquell un estiu plujós i fred, tots quatre van dedicar-se a jocs de
tota mena, perversos alguns, entre els que destaquen -en el muntatge-
les bacanals i les jaquesques literàries. Anem endavant i endarrere en
el temps, veient els primers anys de vida de la Mary, els seus desitjos
frustrats de ser mare, i més endavant, la particular relació que va
tenir amb el seu personatge… la ‘Criatura’.

L’obra
situa en el centre de l’acció a la Mary Selley, autora i ‘mare’ d’una
de les obres més reeixides i famoses del terror i del romanticisme: ‘Frankenstein o el moderno Prometeo‘ (és en castellà). També de la seva mare, Mary Wollstonecraft,
notòria activista i escriptora de l’Anglaterra pre-Victoriana. Només la
descoberta d’aquestes dues dones extraordinàries ja val la pena, i més
en aquests temps de reivindicació de les dones i els seu paper, en la
història, l’art i el coneixement. Resulta paradoxal que, enmig dels dos
poetes més reconeguts d’aquells temps, el seu propi marit i Lord Byron,
guanyés ella la juguesca literària de tots tres, creant una obra i un
personatge que els depassaria de llarg.

Però
també és molt més, i ens mostra descarnadament com els turments dels
creadors són inevitablement la font de la seva inspiració. El llibre,
així com la criatura que ella i Frankenstein creen en la ficció, passa a
ser el fill desitjat i perdut diversos cops. Aquella criatura ens porta
a les essències més elementals de l’existència i el patiment vital,
només alleugerides per unes referències intencionades a la genial
paròdia de Mel Brooks ‘El Jovencito Frankenstein’.

En
els actius de la proposta, la bona interpretació de la talentosa Alba
Valldaura, com a Mary Shelley i Doctor Frankenstein, així com les
inquietants (i quan no, divertides) aparicions de la Elena Visus, com a
mare de la Mary, la seva germanastra Claire o l’inconfusible Igor,
l’ajudant geperut. També destacadíssim el paper de ‘Criatura’, que sota
un vestit que el cobreix i manipulant un titella gegant, fa Felipe
Cabezas.

Probablement
amb una altra dramatúrgia menys ‘narrativa’, intentant explicar en
profunditat alguns aspectes del passat de la protagonista, el resultat
seria encara més rodó. Però, en conjunt, resulta un espectacle
interessant i necessari, que demana tenir els sentits ben desperts per
captar tot el torrent d’informació, que molts voldrem ampliar en sortir
del teatre.