Benvingut Ànec salvatge, un Ibsen desconegut a casa nostra, mentre que de l’obra precedent, amb la que indiscutiblement dialoga, Un enemic del poble, n’hem vist fins a 5 versions consecutives en el que va de segle… Si la mentida, en els afers públics, hauria de ser sempre condemnable -i ja es veu fins a quin punt s’ha pervertit la democràcia amb la ‘postveritat’ dels politicastres-, en canvi la mentida pietosa en l’àmbit privat pot portar més repòs que perjudicis. Un text poderós i incisiu que l’equip actoral, guiats per Julio Manrique, defensa equilibradament en conjunt. Hi destaquen Ivan Benet i Laura Conejero, el matrimoni feliç que se n’anirà en orris per una revelació inconvenient. Curiosa interpretació de la filla, Miranda Gas, tota l’estona fent contorsions entre infantils i ioguis; però té llum. Massa cridanera la de Pablo Derqui (que feia de director de diari en l’últim Enemic del poble), el xafaguitarres intransigent, i la d’Andreu Benito, l’últim responsable de la desgràcia, mentre que Elena Tarrats excel·leix com a cantant. L’escenografia de Lluc Castells s’ha demostrat perillosa, responsable del braç en cabestrell de la Conejero, que limita, és clar, la seva actuació. Magnífic Carles Pedragrosa omnipresent a escena tocant el piano, fins i tot mentre cau una neu moridora.