L’ambientació de l’obra, abans inclús de
començar, ja ens porta dos segles enrere: un senzill violí, discretament ubicat
en un racó de l’escenari (des d’on el músic marcarà la pauta de la narració),
quatre pinzellades aquí i allà i un Lord Byron que comença la narració.
L’atmosfera de la Fènix fa la resta. Se’ns explica la vida d’una dona en un món i
una època d’homes, per molt que el romanticisme i pensaments d’allò més subversius
impregnessin la seva existència (començant pel seu pare, poeta radical, i pel
seu marit, el poeta narcisista Percy Shelley, adorat per ella fins a després de
la mort)

Mary Shelley esdevé protagonista absoluta
d’una història de reivindicació que va molt més enllà d’una novel·la
fantàstica. Quines pors amaguen l’elaboració d’aquest llibre? És possible que
tothom conegui el nom del llibre i poquíssims coneguin el de l’autora? D’on
venen les paranoies sobre la vida, sobre la mort, sobre la transformació que van empènyer
Mary Shelley a escriure una obra immortal?

Felipe Cabezas s’ha documentat sobre aquesta
vida breu i intensa i ha composat una obra igualment intensa que mostra els
excessos, les obsessions, la intel·ligència d’una dona que va patir, va lluitar
i va gaudir. Al ritme esmentat de la música original (que intercala peces
gores, electrònica pura, i melodies romàtiques), l’obra està farcida de
recursos, des del món de les titelles fins a l’inexcusable audiovisual passant
pel teatre d’ombres i pel gènere narratiu pur i dur

Alba Valldaura es desdobla en escena (es
transforma) i passa del personatge decimonònic intel·ligent i patidor, a una
figura pop de cabells blaus i ulleres de sol, creadora de vida, pare (mare!) de
la criatura que donarà sentit a la seva vida. Una figura gairebé de còmic que
es difumina amb les projeccions de pel·lícules, 
còmics, obre d’art, llibres, sèries de televisió… Frankenstein és un
dels éssers més reproduïts de la historia de l’art! Fins i tot apareix Igor, el
(suposat) ajudant de Viktor Frankenstein, sense que li importi topar-se amb la
realitat: “Tu no surts al llibre”, se li diu en un moment donat. Coses de la
memòria universal cinematogràfica i… homenatge de la casa a Mel Brooks!

Uns canvis de registre difícils però ben
resolts que arrodoneixen una obra complicada, molt documentada (potser massa i
tot!), amb aires de documental que ens explica un món d’excessos personificat
en un Lord Byron que va ser amic, amant i mentor de Shelley, del seu marit, de
la seva germanastra. “Les pàgines del diari de Shelley sobre l’estiu a Suïssa
van ser arrencades”, comenta l’autor, Cabezas. “Els episodis de l’estiu a
Suïssa, n’estic segur, van anar molt més enllà de la bisexualitat o l’incest
que suggerim a l’obra“.