• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Iaia!!
  • /
  • Una lliçó de la iaia
CRÍTIQUES
imagen
Img 20161123 171959
PER: Toni Polo

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Una lliçó de la iaia

Publicat el: 26 de gener de 2017

CRÍTiCA: Iaia!!

Només entrar a
la sala Fènix, la presència d’una àvia
en un balancí ens atrapa. La gent s’asseu i la mira, allà, a l’escenari, que
representa la seva residència de gent gran. Inquietant i tendra alhora. Poqueta
cosa però poderosa.
És la iaia de l’Alba
Valldaura. I té
moltes coses a explicar.

L’Alba és creadora, directora,
actriu (ho és tot!) d’aquesta obra que va començar com a
tesina a l’Institut del Teatre i amb la qual porta cinc anys removent memòries,
fent riure i, sobretot,
fent pensar i recordar. Tot amb un domini absolut de les ganyotes, dels
moviments de les mans, de la respiració de la vella, fruit d’anys de treball de camp durant les visites que l’autora va fer
a la seva àvia.

La iaia rememora, des de la seva cadira a
la residència, entre
una bronca a l’Oriol, l’infermer, contínues distraccions per qualsevol cosa i la visita d’una neta, tota la seva
vida. El temps de l’escola republicana; el de festejar amb el seu xicot al cinema Arnau; el 1936, any que li hagués agradar recordar sempre com el del seu casament i no com el de
la guerra; la dictadura; la transició…

Però qui és la
Iaia i qui representa? Per una banda, és una figura comuna en les memòries de
moltes generacions que ara, ai…!, està desapareixent. Per això l’obra és molt
adequada també per a
adolescents (paraula que no té per què ser sinònim de ximple, despreocupat o
passota). Per l’altra, esdevé un símbol anònim d’una de les dues Espanyes que
encara breguen ben entrats al segle XXI. És inevitable aquesta lectura, tot i
que la iaia no parla de política, ni n’ha
sabut mai. No cal parlar-ne per oferir-nos una lliçó social tan necessària.

No és ficar-se
en política parlar de la guerra i la dictadura com ho fa aquesta iaia divertida
i entranyable, al ritme vertiginós dels andalusos de Jaén, de les picades de matinada, de la fera
ferotge, del Maruixiña dels miners asturians o de l’Estaca, que segur que
tomba! Ni ho és quan ens fa posar seriosos amb la veu trencada d’Arias Navarro:
“Españoles: Franco, [sí, hi va posar un coma!] ha muerto” i, de seguida, recorda que es va obrir el cava
a tantes cases. I
tampoc cal parlar de política per reivindicar una Catalunya xarnega que, sense
remei, paga doble: per roja i per catalana. Ni per denunciar l’odi al
pare perquè pegava la seva dona. No és política,
és vida, és història pura i dura. El contrapunt ve amb la intervenció de
la neta, qui no cal
que aparegui en escena perquè ens l’imaginem: “Jo no trepitjo la cuina, iaia, però el llevat de la teva recepta de la
coca serà ecològic,
no?” Com han canviat els temps!

Un dels molts mèrits de
l’Alba Valldaura és el desplegament de recursos, que fan la narració dinàmica,
oberta, crítica… El teatre de titelles, les cançons, el teatre gestual
o la mímica: és sensacional el ‘play-back’ que ens regala d’Escarlata O’Hara en
el famós “¡A Dios
pongo por testigo de que nunca volveré a pasar hambre!” Aquelles paraules no són gratuïtes: il·lustren a la perfecció
l’Espanya de la posguerra, la de la iaia.

La narració va
i torna. Ens porta del front de la guerra al sopar a la residència; del discurs de la Passionària
(trepidant!), a cagar els bolquers; dels
bombardejos sobre Barcelona a confondre els
seus nets… Un
autèntic repte superat amb nota i que, en poc més d’una hora, ens fa riure, ens fa recordar i ens
emociona.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Iaia!!

TÍTOL CRÍTiCA: Els viatges de la iaia

PER: Martí Figueras
Martí Figuerasquadrada
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: One woman show

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Hipnotizada por la magistral interpretación de Alba Valldaura

PER: Elisa Díez
Elisa Díez
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: … amb la memòria ben fresca

PER: Josep Maria Viaplana
Josep Maria Viaplana
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Montserrat Carulla

PER: Núria Cañamares
Núria Cañamares
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

5

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

5

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Per a lluïment de l’àvia de Catalunya

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat