El que comença con un sopar entre
amics (un punt de partida que ens pot recordar moltes altres obres
teatrals modernes) es converteix en una dissecció (gairebé una autòpsia)
de les relacions personals (la parella, els amics) i de les persones
mateix.

Quatre personatges que encarnen 4 actituds davant de la vida:

El Toni,
el triomfador amb sort i diners, que no vol ni sentir parlar de
casar-se, però amb una ‘novia’ jove i bonica. No pot oblidar dues coses
importants a la seva vida: la bona amistat que l’uneix amb l’Hèctor, amb
qui va compartir pis i moltes altres coses quan eren joves i pobres; i
la inclinació cap a la Paula, que va acabar sent la dona del seu millor
amic.

La Paula, una
idealista-progressista-ecologista-coherentíssima dona, filla d’un
consultor també exitós, que va triar unir-se a l’Hèctor -i se l’estima
de debò- i no acceptar una vida regalada, però força previsible. Encara
que, com tothom, té les seves contradiccions.

L’Hèctor,
amic de joventut del Toni i marit de la Paula, que conserva en estat
pur tots els seus encants i també defectes i frustracions, i que no ha
aconseguit tirar endavant amb èxit el seu petit negoci ‘per culpa’ de a
competència.

La Berta, una jove psicòloga d’èxit
-sobretot perquè el Toni li va posar consulta al Passeig de Gràcia- que
pensa que ho sap tot sobre la naturalesa humana, d’una forma
especialment maniquea, especialment a través d’un text que ha creat,
basat en un experiment real sobre la satisfacció immediata o bé la
paciència de saber esperar per a obtenir una recompensa major.

es
troben una nit a casa del Toni. La Berta arribarà aviat. La falta de
recursos elementals de la parella de l’Hèctor i la Paula fa que el Toni
els plantegi (com un joc, probablement sense pensar en que arribi a
fer-se realitat) un test que la Berta posa en pràctica: què t’estimaries
més, que et doni 100.000€ ara, o un milió d’aquí a 10 anys? L’Hèctor,
que no acaba d’entendre d’abstraccions, comença a fabular en els pros i
contres de la oferta (qui no ha parlat o fins i tot discutit amb la
família o la parella sobre què farien si els toqués un premi?), deixant
en evidència les diferències amb la Paula. Aquí aflora la situació real
de tots dos, que a més tenen una filla.

Tota la trama va destinada
a descobrir-nos com són i com pensen tots quatre personatges, potser
amb un dibuix més simple del Toni i, sobretot de la Berta. Però destaca
la profunda humanitat de la parella de la Paula i l’Hèctor, tan
diferents però complementaris.

Però la perspectiva d’un futur millor (o amb més diners, que no és el mateix) també treu el pitjor de cadascú…

Trama
molt estimulant, que comença (i no abandona mai del tot) la comèdia, però que aprofundeix sense embuts la vida mateixa, i ens dóna moments de drama. Un guió molt ben trenat (potser al final un pèl
‘culebrot’, però en tot cas de primera) una direcció precisa i unes
interpretacions molts ben matisades poden fer d’aquesta obra, que pot
satisfer les necessitats dels espectadors, que van de l’entreteniment a
l’anàlisi psicològic de l’època que ens ha tocat viure, fan de EL TEST
un possible èxit, que només el temps ens dirà si reeixit o no.

En
tot cas, destacar la profunda humanitat de l’Hèctor, amb totes les
seves contradiccions i dilemes. Al capdavall, l’obra va d’això…