Ells mateixos s’autodefineixen com a performers i no pas intèrprets, que ho són, a més de creadors d’una composició de guió que utilitza tots els recursos més actuals a l’abast: vídeo, ordinador, digital, tablet, iPhone… però també alguns dels recursos del teatre d’objectes més tradicionals que amplien en maquetes a través de retransmissions i manipulacions en directe.

Els espectacles de la companyia Agrupación Señor Serrano han de ser vistos, sempre que sigui possible, des de la proximitat, per tal de combinar —com aquell qui està atent al sobretitulat en espectacles en V.O.S.C.— per observar què fan cadascun dels performers amb les maquetes, els clicks, els productes inflamables, els líquids i com es transcriu en la pel·lícula que es projecte en temps real a la pantalla. Aquesta dualitat fa que s’entengui la funció del manipulador i el seu objectiu final: remodelar la realitat i, a través de la ficció, fer-la creïble. Per això, segurament, en una de les seves moralitats afirmen que només els febles estimen el cinema i el teatre perquè se’ls creuen.  (…)

I també es fa una confabulació amb Geronimo, el líder dels apatxes, en clau de western, per relatar la persecució i mort del considerat el cap del terrorisme islàmic, Bin Laden (a «A House in Asia»). I es recorre a la faula, amb ossets de gominola i les màscares dels performers per relacionar la violència humana amb la destrucció del planeta.

Espectacles breus, tots d’una hora, però intensos i suggerents, musicalment enriquidors, dependents sempre d’una il·luminació eficaç i d’una tecnologia que no es pengi mai —malgrat la tempesta exterior!—, i també espectacle crítics i carregats de denúncia social sota una aparent ingenuïtat que s’amaga darrere les maquetes i les peces en miniatura que converteixen la seva posada en escena en un seguit de propostes del tot inclassificables i gens etiquetables.