Oportuníssima réposició d’una de les grans triomfadores teatrals de la passada temporada. I aratornarà a ser.ho. Per què l’espectador que no la coneixia, surt encantat i, dempeus, acaba ovacionant a tots i cadascun dels elements d’aquesta gran obra de Julio Manrique. I és que ho té tot: una magnífica història que comença com una anècdota que sembla treta d’un llibre de misteris per a adolescents, per acabar desenvolupant un retrat sobre una família trencada i en aquest cas, sobre un nen amb un gran talent i també força incomprensió al darrera. Es aquesta mena de Forrest Gump, segurament, el gran artífex de l’obra. Un actor -sempre- en estat de gràcia, Pol López, que tot i estar molt ben acompanyat, porta la batuta de forma admirable. En la seva caracterització, en els seus canvis de ritme, en el seu drama i també en el seu sentit del humor, té una actuació de “10”, digna del millor dels premis. I a més del repartiment, una il.luminació que et trasllada d’un lloc a un altre dins un escenari senzill, i una posta en escena que et transporta d’una estació de tren en un très i no res, movent molt poques coses. Per la versatilitat i pel seu conjunt, és una obra que ningú no se la pot perdre. I qui l’hagi vist, imprescindible revisar.la.