• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Eden Club
  • /
  • Històries que han de créixer
CRÍTIQUES
imagen
Montse Otzet
PER: Montse Otzet

VALORACIÓ

6

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Històries que han de créixer

Publicat el: 3 d'abril de 2016

CRÍTiCA: Eden Club

L’acció ens situa en una sala de ball
abandonada, un lloc on records i vivències passades ronden per l’espai. Si bé
ara ens trobem que la sala està plena de parelles de la denominada tercera edat
que feliços ballen arrambats ritmes de la seva època.

Cinc músics i cinc joves ballarins els fan
fora de manera educada  per tal d’envair
l’espai i convertir-lo en espectador d’un grapat d’històries, la majoria
fallides. Com també resulta fallit el muntatge d’Inés Boza  perquè el contingut reclama créixer a nivell
coreogràfic  com també s’hauria d’ordenar i netejar de conceptes,
alguns dels quals resulten plans i gratuïts.

El projecte parteix d’una idea suggerent:  la col·laboració d’Ines Boza i la seva
companyia Senzatempo amb la compositora i contrabaixista Giulia Valle.  Un espectacle de dansa en el que la música
sigui interpretada en directe té molt a guanyar i més quan la interrelació
entre músics i ballarins sigui estreta, com és el cas de Eden Club. Però això no salva el muntatge d’una carència de saber
dibuixar millor les històries que tenen lloc. Com també hi ha el reclam d’un
treball coreogràfic més elaborat i ambiciós.

Dones sensuals, homes vanitosos, gestos
d’exigència, carícies plenes de desig, frustració, duplicitat de personalitat,
són un mostrari de les grandeses i misèries de l’ésser humà.  Una desfilada d’imatges que obtenen els
millors moments quan el grup balla a l’uníson
i plegats combreguen en moviments corporals i de braços.

Entre els ballarins destaca, a més de la
personalitat d’Ines Boza, la presència de Toni Mira, ballarí i coreògraf
reconegut que aporta a l’obra una de les seves manies, tan presents en els espectacles del seu grup: l’exigència de la
musicalitat, ballar al ritme de la música que sona. 

Eden
Club
arriba dalt l’escenari encara massa verd però es
percep que té temps per endavant per créixer de contingut i execució. Almenys
és el que s’espera d’un projecte interessant que arriba d’una gent amb garanties
suficients per a saber aportar matisos i perfils suficients perquè la historia
es consolidi.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Eden Club

TÍTOL CRÍTiCA: Vides paral·leles

PER: Jordi Sora i Domenjó
imagen placeholder
VALORACiÓ

5

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Música viscuda per a una textura dramàtica massa plana

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat