Quim Bigas és una màquina de ballar. Dels que ballen també quan no sona la música en ujuna festa d’estiu. Dels que són capaços d’integrar-se mimèticament al que dansa l’altra, sigui ball en línia, discoteca, romàntic i que parteix sempre de connectar i d’inflar energia a la pista. Aquest Molar n’és un bon exemple. Ha construït una petita recerca (al mode Alfredo Sanzol: fent cerques insòlites per google) per bastir un fons de pantalla. Molar és tant un verb que implica agradar com un queixal. Així de contundent. L’acció de molar implica voler l’èxit i, per a molts, és el camí (més o menys rotund) de la felicitat. Per aiixò,, s’atreveis x a punxar una youtuber adolescent que diu comm “molarà” a l”estiu, amb una ingeuïtat i un punt d’ironia que casen molt bé en la frescor de la seva proposta. Ballar per ballar. Ballar al quadrat. Compartir l’eufòria. Reivindicar una certa coreografia i discografia progre però que, en realitat, és la base musical de la majoria de la societat. 

Qui no vulgui programar dansa, és perquè no vol. Bigas és un animador sòciocultural directe, que li agrada perdre’s entre la multitud i reaccionar com un mirall als moviments que escup el youtube més imbècil o bé al coop de canell i bots punkiis de la concurrència. La seva dansa és una festa encomanadissa. I que duri!