Aquest Hamlet que catapulta, novament Pol López com a intèrpret i Pau Carrió com a director que sap adaptar amb criteri passa per totes les emocions de l’auca. Aborda, des d’un text desbrossat i en un espai un tant inhòspit (una fredor que insinua com podia ser el castell d’Elsinor per a un Hamlet orfe, desconsolat i solitari), la incomprensió del protagonista, que és vist per boig que cal protegir. Però també deixa preciosos detalls d’Ofèlia, Certrudis, Claudi i, fins i tot, Poloni. Rosencratz i Guilederstern estan ugats en un punt còmic i també, en certa manera, la fragilitat d’Horaci, l’únic supervivent, testimoni d’un odi castrador.

Abans d’estrenar ja no quedaven entrades lliures. Hi ha el compromís de tornar-ho a programar. Estigueu ben desperts perquè aquest Hamlet no deixa de ser tremendament fidel a l’original però està servit amb una estranya frescor, d’actors que trenquen la quarta paret i s’expressen fora del personatge amb un punt d’ironia. Res destorba. Pol López, sí, convenç amb una paleta d’emocions inacabable però és que també està moolt ben acompanyats per cada un dels membres del repartiment.