• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Hamlet. Pau Carrió
  • /
  • Un Hamlet amb esperit punky
CRÍTIQUES
imagen
Maite Guisado
PER: Maite Guisado

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Un Hamlet amb esperit punky

Publicat el: 10 d'abril de 2016

CRÍTiCA: Hamlet. Pau Carrió

Amb la cançó “No future” dels Sex Pistols començo el meu reportatge no perquè sí. El Hamlet que dirigeix Pau Carrió i protagonitza Pol López neix del descontentament d’una generació. Una generació que tot d’un plegat s’adona que carrega damunt seu el pes de les coses mal fetes per les generacions precedents. Joves que senten fàstic pel món que els envolta. Aquest és l’esperit d’aquest Hamlet. Per això s’identifiquen amb el príncep de Dinamarca, que de sobte ho veu tot podrit, veu que sa mare es casa amb son oncle quan fa quatre dies de la mort del pare. “Mort fa dos mesos, no tan, dos no, fa un mes escàs! Encara no han envellit les sabates amb què va seguir el cos del meu pare plena de llàgrimes,” diu Hamlet, planyívol però sense perdre mai l’humor: “Austeritat, austeritat, Horaci, el tall rodó del funeral ha servit d’entremès fred al banquet de casament.” 

Quan sap pel fantasme de son pare que va ser assassinat, no té aturador. Juga amb la bogeria, hi festeja. No és un Hamlet que dubti, ho té molt clar. És un muntatge ben resolt escènicament, té frescor pel concepte i les interpretacions, és un Hamlet jovenívol, proper, humà, sense ostentacions, clar, directe, sens dubte una bona manera d’entrar a Shakespeare per al públic tendre, tot i que la durada és la de sempre, massa llarga. 

Aprofitant la tirada, estaria molt bé fer sessions per a instituts, escapçant (encara més) les trames secundàries.

Torno a reivindicar la polidesa i la força de la genuïnitat de la llengua. La sensació que tinc és que actualment, com una estúpida plaga, es recorre a barbaritats lingüístiques més per descuit o per ignorància que per una voluntat concreta. Això, que té fàcil solució, faria guanyar al text en autenticitat i eficàcia.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Hamlet. Pau Carrió

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Enid Negrete
Enid Negrete
VALORACiÓ
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Enid Negrete
Enid Negrete
VALORACiÓ
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Enid Negrete
Enid Negrete
VALORACiÓ
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Recolzat en un Pol López que és tot nervi, Carrió s’apropa a “Hamlet” amb una claredat més funcional que brillant

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Una espurna de fragilitat enmig d’un abocador pudent

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El valor del relleu generacional a l’escenari

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat