La Revolució d’Astúries de l’octubre del 1934 va coincidir amb les revolucions paral·les també d’octubre al País Basc i els Fets d’Octubre de Catalunya. Els asturians de les esquerres van intentar abolir el govern republicà sorgit de la Constitució del 1931, en un moment convuls governamental encapçalat aleshores pel bienni radical-cedista (etapa de Lerroux i Gil Robles), amb l’objectiu de substituir-lo per un govern socialista. El govern republicà de torn va sufocar radicalment l’intent revolucionari, considerat un desafiament o un inici de guerra civil, posant al capdavant de la insurrecció popular i obrera els generals Goded i Franco, experts en missions repressives anteriors, amb un desplegament de milers de forces i un balanç de morts, entre 1.500 i 2.000, i uns 20.000 empresonats.

Aquests fets van inspirar Bertolt Brecht a escriure i estrenar a París, el 1937, l’obra «Els fusells de la senyora Carrar», quan la guerra civil espanyola ja havia esclatat i a Europa s’entreveia l’ascens del feixisme capitalitzat després pel nazisme. Brecht es basa en la història d’una mare (la senyora Carrar), vídua arran d’aquells fets d’octubre a Astúries, que vol protegir el seu fill gran d’anar a la guerra i l’obliga a sortir a pescar en plena contesa bèl·lica. Però va ambientar l’acció en un poble de la costa andalusa i hi va plantejar la dialèctica entre la neutralitat o la implicació en un fet com una guerra civil.

Una versió fidel d’aquesta obra breu de Bertolt Brecht —una hora justa— es va representar l’any 2004 al Teatre Tantarantana, dirigida per Oriol Broggi, amb l’acrriu Marissa Josa de protagonista en el paper de la mare Carrar. La versió que n’han fet ara Daniel J. Meyer i la companyia Descartable Teatre es manté, pel que fa a l’ambientació, a la costa andalusa i a la casa de pescadors, però canvia el parentiu dels personatges. La mare Carrar és aquí la germana Carrar. I és ella la que envia el germà gran mar endins amb la barca, la que té un germà al front, la que es nega al fet que el germà petit s’enroli al bàndol republicà i la que s’enfronta amb el cosí que es presenta a la casa —a l’obra original, un cunyat— amb la intenció de convèncer el germà petit i d’emportar-se el lot de fusells que el pare mort havia guardat a la casa. (…)