Valent, necessari,
cru i explicit espectacle sobre les terribles seqüeles que provoca en les
persones qualsevol conflicte armat, qualsevol guerra. Les víctimes no comptabilitzades
entre els morts i ferits, però que deambulen afectivament i mentalment ferides
de per vida.

“Les víctimes som necessàries per mantenir el delicat equilibri de
l´ordre mundial”, diu la protagonista, Salma, víctima de violació i tortura
a la no tan llunyana Guerra dels Balcans.

L´acció es situa en
un futur-present, dècades desprès de la Guerra de Iugoslavia (1991-2001). Els
tres protagonistes, una dona musulmana que va estar torturada i violada i va
parir un fill que ni coneix que va ser donat en adopció poc desprès de néixer;  el seu fill, adoptat per una família danesa,
desconeix i vol saber qui va ser la seva mare biològica i les circumstàncies en
que va néixer i  el torturador i
violador, el pare biològic, que va pertanyer als “chetniks” (guerrillers nacionalistes
serbis, revindicats i rehabilitats amb consignes ultranacionalistes per
Milosevic durant la darrera guerra dels Balcans, i principals actors de moltes
de les accions més criminals durant  el
llarg conflicte).

Salma, ella, Ajax,
irònic nom pel vell-violador-torturador, i Solo, prou explícit , el fill, son ombres
de les seves ombres. Els tres viuen malalts de ment i ànima, ferits en vida, turmentats
pel seu passat i els seus fantasmes. La mare ha refet la seva vida a Itàlia
casada amb un agricultor piamontès, però no pot evitar els mals sons del
patiment passat i recorda amb insistència al fill que mai aconseguirà conèixer.
El fill, morts els seus pares adoptius danesos que el van adoptar ja en edat
madura, reconegut “fill de la guerra”, decideix fer-se fotògraf-reporter de
guerra tractant de descobrir els seus orígens i angoixat pel fet de no poder
saber, si bé ho intueix clarament, com va néixer, ni poder trobar la seva mare.
El pare, violador-torturador, “heroi” de guerra caigut en desgracia, viu
amargat, oblidat i turmentat pel que va fer, intentant justificar-se vindicant una
causa amb la que ja ningú hi creu.

Escenari nu amb
projeccions de fotografies força explicatives i un encertat espai sonor en el que
hi apareixen cançons i músiques  de la
zona.

Bon text i
dramatúrgia d´Eva Hibernia, premiat
el 2006 però que no va poder pujar a l´escenari fins el 2013. Bona direcció de Cristina Lügstenmann i bona
interpretació d´Isabelle Bres (que
debutava en aquest muntatge) i Ferran
Lahoz i Joan Sureda. Especial
menció per la intensa i molt convincent interpretació d´aquest jove actor que broda
el seu personatge.

La Sal es va estrenar l´any 2013
dins l´espai Fabra i Coats i durant les jornades del projecte Vaca.  Posteriorment es va representar, dues vegades,
al Centre Cívic Teresa Pàmies-Urgell de Barcelona.  El text haviá obtingut la Menció especial del
jurat dels premi Escena Contemporània el 2006. La portada a escena set anys més
tard i la seva reposició ara dins el circuit de teatres independents ha estat
gràcies a la tasca de producción de ´l´actriu Montserrat Alcoverro i les directores Karel Mena i Cristina
Lügstenmann i del Projecte Vaca
(http://projectevaca.com).

Eva Hibernia, nascuda a Logroño i
viu a Barcelona des de fa molt de temps, és autora, dramaturga, poeta,
directora d´escena i pedagoga. Ha editat diversos llibres de teatre, entre ells
 La
Sal-Anna B´Koaj Ediciones-2012, Una
mujer en transparencia-TNC-2008 y Los
viejos maestros-Finalista Premi Born-2012  i de poesía (He yacido días animales-Col. Poeticas.2015). Ha dirigit entre
d´altres espectàcles : Big Will Shakespeare
(La Seca-2014) i Trece Rosas (junt a
Júlia Bel-Teatre Tantarantana-2006). Conjuntament amb el també autor i
dramaturg Albert Tola imparteix cursos i conferències de “coaching” per a escriptors.
 http://evahibernia.blogspot.com
y http://coachingescritores.com

Cristina Lügstenmann  és coreògrafa, ballarina, actriu, directora escènica
i pedagoga. Treballa indistintament a Suïssa, França i Catalunya.

Isabelle Bres, nascuda a França és
actriu i ballarina. Va iniciar-se com a ballarina als anys 90. Al teatre treballa
indistintament en francès, castellà i català.  Sota la direcció de Joan Ollé ha treballat entre
d´altres a Soldados de Salamina
(Centro Cultural de la Villa-Madrid. Dir. Joan Ollé-2007-08), L´îlla del Tresor (Club Capitol-Teatro
de la Abadía i gira-2005-06-07) i, El
ángel exterminador (Teatre Grec i gira-2009) i entre els treballs més
propers, Toc Toc (Teatre Borràs-2012)
i a França,  Petits crims conjugaux (2013-14) i La Venus a phacochère (2015), dirigits per Cristina Lügstenmann-Théâtre
en appartement.

Ferran Lahoz és un reconegut
actor amb una llarga trajectòria al teatre (Dos
tristes tiges, La lengua atolondrada, Coaching..) , cinema (El maquinista, Diario de una ninfómana, Darkness, Katmandú), i la televisió (Kubala, Moreno i Manchón, Cuéntame como
pasó, Hospital Central…) i també és cantant i percussionista.

Joan Sureda és un dels actors
joves catalans més destacats, format a l´Estudy Nancy Tuñón, ha treballat
darrerament  a El Rei Lear (Teatre Lliure, direcció Lluis Pascual-2016) i La dama de les Camèlies (La Seca- direcció
Hermann Bonnin-2015) i interpreta a Eduard Romera a la sèrie de TV-3, La Riera.
www.jsureda.com

Text : [email protected]