L’univers d’Eva Hibernia, amb moltes imatges literàries i un continu mirar al fons de l’ànima ha donat un tomb en aquesta peça: La sal. L’autora manté un cert aire de dolor, de tristesa però ho fa ara amb una notable cruesa: plasma, com si fos una pintura impressionista, el riu de dolor de la guerra dels Balcans. La sal és el complement del plor. És el condiment que s’exclou de les dietes dels hospitals. És el producte que desperta el mal en una ferida oberta. Hibernia va quedar-se massa arraulida dins del seu mon en Una mujer en transparencia (TNC. 2008) tot i que cal recordar el treball de traslladar la pintura d’Edward Hopper a l’escena amb una notable La América d’Edward Hopper (T. de Ponent de Granollers, 2009).

La direcció l’encerta en oferir un espai blanc, pràcticament buit que juga amb la semitransperència del teló de fons (una mena de foli en blanc gegant, on ningú s’ha atrevit a escriure sobre les vides que han superat la violència, que han nascut arran de les violacions indiscriminades). Els personatges es presenten sense que, aparentment, tinguin contuinuïtat en la trama tot i que tot va confluint. Tots són víctimes, fins i tot els agressors que s’adonen de la buidor i la mala consciència per haver actuat amb la mala fè abusant de les dones perquè la seva comunitat les repudiés, impulsant una liquidació ètnica de les que abvans havien estat veïns i, fins i tot, parella. 

Potser el problema del muntatge, servi a cops de flaix, amb unes fotos intrigants, amb uns personatges sempre al límit és que no sempre els actors saben defensar aquesta veritat tant dura. Sembla que es refugiin en el dolor que els personatges carreguen sobre les eseves espatlles però no l’arriben a interioritzar. De totes manreres, el quadre és prou cru, les empaties i les antipaties fluctuen entenen les raons (apuntades des de l’escriptura) dels personatges. Hibernia, que presenta per primer cop un text seu en català (que en tinguem notícia, si més no), torna a les dones víctimes de la guerra, com en aquell Trece rosas, de Júlia Bel, que ella va dirigir al Tantarantana.