Un musical es pot fer suggerent per la història que explica o per la manera d’explicar-la cantant. Però, abans de parlar d’això, cal remarcar que «73 raons per deixar-te» és un espectacle musical que defuig la importació i la influència anglosaxona i fa protagonista la societat d’ara i aquí. I quan dic ara i aquí, vull dir que els espectadors se sentiran transportats tant a les acampades dels indignats de la Plaça de Catalunya com als enfrontaments amb els Mossos d’Esquadra a l’hora del desallotjament, o a la picada d’ullet al món del teatre i la precarietat dels que comencen o els joves de casa bona i els joves idealistes, o a convertir el musical ‘Mar i cel’ en un espectacle internacional, com si el Paral·lel fos Broadway, o en un recorregut de cap a cap de la Línia 3 del metro, entre altres referències d’ús que converteixen l’espectacle en un retrat urbà, contemporani, fresc, costumista i local, sense complexos, cosa que el fa també universal.

Les comèdies, a vegades, tenen cops amagats. I l’espectacle «73 raons per deixar-te» és un musical tintat de comèdia que, en un moment donat, canvia de color i clava un parell de ventallots als espectadors, que segurament que enganyats per una trama inicial més aviat romàntica, potser no se’ls esperaven.

Durant la primera part de l’espectacle, estava pensant que «73 raons per deixar-te» tenia una trama que segurament es faria més interessant entre el públic juvenil, ja granadet, és a dir, aquesta franja jove-jove, que es mou en la trentena de la incertesa. Però arribats a la segona part, com deia, l’as a la màniga dels autors de l’obra es destapa i aleshores vaig començar a entendre que no només interessaria els joves sinó que engraparia de ple, i potser encara més, també, els espectadors ja madurs. I és així perquè «73 raons per deixar-te» té dues parelles de personatges, els dos joves enamorats i desenamorats i els respectius pare i mare consogres, ell vidu, ella sense parella des de sempre, amb quatre vides diferents, però tan paral·leles com les vies del metro que, allargant la mirada fins al final del túnel, al final, per efecte òptic, es troben.(…)